Josep Ramon

Jubilat, pare d’un fill.

15 anys a la francmaçoneria.

Des de molt jove m’interessava conèixer, conèixer la nostra societat; havia llegit molt (devorat) sobre història, francmaçoneria, segona república i, per descomptat, sobre el moviment obrer; de fet, vaig conèixer gent que havia estat exiliada i que eren llibertaris i francmaçons. Pel que sabia, veia la maçoneria com una manera de millorar les persones vinculades al tema llibertari d’educar el poble, que el poble fos educat i propietari del seu futur, d’aquí el treball que molts francmaçons van fer en aquest sentit, a principis del segle XX.

Desde muy joven me interesaba saber, conocer sobre nuestra sociedad; había leído mucho (devoraba) sobre historia, masonería, la II República y por supuesto, sobre el movimiento obrero; de hecho, conocí a personas que habían estado exiliadas y que eran libertarios además de masones. Por lo que conocía, veía la masonería como una manera de mejorar a las personas ligada con el tema libertario de educar al pueblo, de que el pueblo sea instruido y dueño de su futuro, de ahí el trabajo que hicieron en ese sentido muchos masones a principios del s. XX.

Sempre m’ha cridat l’atenció aquesta part maçònic de col·laborar i progressar, però també d’una determinada manera i amb un ritual i un mètode que qualsevol altra organització no té.

Siempre me ha llamado la atención esa parte masónica de colaborar y de progresar, pero además de una manera determinada y con un ritual y un método que cualquier otra organización no tiene.

En una sindicat parles de llibertat i fins i tot d’igualtat, en el moviment llibertari també es pot parlar de solidaritat i fraternitat, mentre que en francmaçoneria es treballa sobre la llibertat, la igualtat i també la fraternitat i em sembla que això és essencial com a base per a qualsevol treball personal.

En un sindicato hablas de libertad e incluso de igualdad, en el movimiento libertario puedes hablar además de solidaridad y fraternidad, mientras que en masonería se trabaja la Libertad, la Igualdad y también la Fraternidad y me parece que ésta es imprescindible como base para cualquier trabajo personal.

Al principi, el que em va atreure a la francmaçoneria va ser la part llibertària dels ideals, l’educació i el respecte. No sabia res del mètode maçònic, que des de fora pot semblar impactant per a l’educació racionalista que hem rebut. La veritat és que tota la part vivencial del ritual i el mètode, em va venir de forma natural i vas entenen que és una iniciació a un camí de vida que, si vols, pot arribar a ser molt interessant.

En un principio, lo que me atrajo de la masonería fue la parte libertaria de ideales, educación y respeto. No conocía nada del método masónico, que desde fuera puede parecer chocante para la educación tan racionalista que hemos recibido. La verdad es que toda la parte vivencial del ritual y del método me resultó natural y entiendes que es una iniciación a un camino de vida que, si quieres, puede llegar a ser muy interesante.

La Lògia és com un univers, un món que et dóna visions molt àmplies i et permet contactar amb persones amb les quals pots treballar, discutir i debatre; Persones amb idees molt diferents.

La logia es como un universo, un mundo que te da unas visiones muy amplias y te permite contactar con gente con la que puedes trabajar, discutir y debatir; personas con ideas muy diferentes.

La part que considero més interessant de la maçoneria és que t’ajuda a millorar el respecte, la tolerància, aquest saber callar de vegades, aquest saber quan has de parlar… L’aprenentatge és molt important i més avui, on tot és soroll i parles sense escoltar l’altre. A la Lògia, almenys, has d’escoltar els altres i només parlar si pots aportar alguna cosa.

La parte que considero más interesante de la masonería es que te ayuda a mejorar el respeto, la tolerancia, ese saber callar a veces, ese saber cuándo tienes que hablar… Ese aprendizaje es importantísimo y más hoy en día, donde todo es ruido y se habla sin escuchar al otro. En logia, como mínimo, estás para escuchar a los demás y sólo hablas si puedes aportar algo.

La maçoneria és tranquil·la, tranquil·la. De fet, el ritual t’ensenya a respectar els ritmes. Crec que és una illa on el temps i la velocitat de la vida profana es deixen de banda; on es treballa un profund respecte, saber escoltar i promoure aquestes bones parts de cada persona.

La masonería es sosegada, tranquila. De hecho, el ritual te enseña a respetar los ritmos. Pienso que es una isla donde el tiempo y la velocidad de la vida profana queda apartado; donde se trabaja el respeto profundo, el saber escuchar y promociona esas partes buenas de cada persona.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *