71 anys jubilada. Mare de 4 fills.
14 anys a la maçoneria.
Conocí la masonería a través de alguna conversación con mi padre, pero en aquella época, con mis 4 hijos pequeños y trabajando, asumí que no disponía del tiempo necesario para poder disfrutar correctamente del camino masónico. Durante muchos años olvidé mi interés por la masonería.
Vaig conèixer la maçoneria mitjançant alguna conversa amb el meu pare, però en aquella època, amb els meus 4 fills petits i treballant, vaig assumir que no disposava del temps necessari per poder gaudir correctament del camí maçònic. Durant molts anys vaig oblidar el meu interès per la maçoneria.
Mi hijo pequeño murió de muerte súbita con 28 años. Yo morí con mi hijo, aunque mi cuerpo seguía vivo. Tras dos años horribles de desierto emocional, fui renaciendo poco a poco y volvió a mí el interés por la masonería. Me llamaba la atención el afán de aprender, de crecer a nivel personal para después ayudar e intentar hacer del mundo un lugar mejor. Yo intuía que la masonería me iba a ayudar mucho en mi evolución interna, así que solicité mi ingreso.
El meu fill petit va morir de mort sobtada amb 28 anys. Jo vaig morir amb el meu fill, encara que el meu cos seguia viu. Després de dos anys horribles de desert emocional, vaig anar renaixent de mica en mica i va tornar a mi l’interès per la maçoneria. Em cridava l’atenció l’afany d’aprendre, de créixer personalment per després ajudar i intentar fer del món un lloc millor. Jo intuïa que la maçoneria m’ajudaria molt en la meva evolució interna, així que vaig sol·licitar el meu ingrés.
Nací en una familia profundamente católica y aunque abandoné la fe de mis padres, siempre quedó en mí una parte profundamente espiritual que se me quedó viuda. La masonería me ayudo a recolocar mi espiritualidad dentro de mi universo interno.
Vaig néixer en una família profundament catòlica i encara que vaig abandonar la fe dels meus pares, sempre va quedar en mi una part profundament espiritual que se’m va quedar vídua. La maçoneria em va ajudar a recol·locar la meva espiritualitat dins del meu univers intern.
En todo este proceso, he sentido que la masonería me ha enriquecido haciéndome consciente de que pensaba muy poco para adentro, que no me dedicaba suficiente tiempo a meditar, a reflexionar y a pensar sobre mis búsquedas y necesidades personales.
En tot aquest procés, he sentit que la maçoneria m’ha enriquit fent-me conscient que pensava molt poc cap endins, que no em dedicava prou temps a meditar, a reflexionar i a pensar sobre les meves cerques i necessitats personals.
Para mí la espiritualidad es hacerme preguntas a mí misma, porque pienso que con cada pregunta que me hago, estoy dando pasitos en ser más sensible desde el corazón a todo lo que me rodea. He reconectado con mi esencia y ahora en mi vida, pesa mucho más lo que me dicta el corazón que lo que me manda el cerebro.
Per mi l’espiritualitat és fer-me preguntes a mi mateixa, perquè penso que amb cada pregunta que em faig, estic fent passets a ser més sensible des del cor a tot allò que m’envolta. He reconnectat amb la meva essència i ara en la meva vida, pesa molt més el que em dicta el cor que el que em mana el cervell.
Siento que el trabajo masónico me ha dulcificado como persona, ya que yo era una mujer dura en mis reacciones e ideas. Me he dado cuenta de que no sabía escuchar. Yo tenía una idea y la defendía sin escuchar los argumentos que pudieran aportarme. Soy más dúctil. Ahora me callo, escucho, razono y si creo que tengo que decir algo, lo digo ‘bien dicho’, sin imposiciones y sin intentar tener la última palabra. Al no escuchar me perdía un montón de cosas, aunque no fuera consciente.
Sento que el treball maçònic m’ha dolcificat com a persona, ja que jo era una dona dura a les meves reaccions i idees. M’he adonat que no sabia escoltar. Jo tenia una idea i la defensava sense escoltar els arguments que em poguessin aportar. Sóc més dúctil. Ara callo, escolto, raono i si crec que he de dir alguna cosa, ho dic ben dit, sense imposicions i sense intentar tenir l’última paraula. Per no escoltar em perdia un munt de coses, encara que no en fos conscient.
El rito masónico ha resultado fundamental en mi transformación ya que me coloca mentalmente fuera del espacio y del tiempo, con la mente completamente abierta. Los símbolos que nosotros utilizamos no tienen nada que ver con nuestras vidas cotidianas, pero te hacen pensar, te hacen buscar y te hacen ver que más allá de una figura hay todo un mundo que debes explorar e interiorizar según tu propia manera de vivirlo.
El ritus maçònic ha resultat fonamental en la meva transformació, ja que em col·loca mentalment fora de l’espai i del temps, amb la ment completament oberta. Els símbols que nosaltres fem servir no tenen res a veure amb les nostres vides quotidianes, però et fan pensar, et fan buscar i et fan veure que més enllà d’una figura hi ha tot un món que has d’explorar i interioritzar segons la teva pròpia manera de viure’l.
La masonería me sigue aportando después de 14 años, y me ilusiona muchísimo ayudar a crecer a los nuevos masones, acogerlos y aportarles todo lo que puedo. A nivel interior sigo creciendo como persona y a nivel intelectual también a través de la lectura y de compartir información con otros hermanos.
La maçoneria em segueix aportant després de 14 anys, i m’il·lusiona moltíssim ajudar a créixer els nous maçons, acollir-los i aportar-los tot el que puc. A nivell interior segueixo creixent com a persona i a nivell intel·lectual també a través de la lectura i de compartir informació amb altres germans.
Siento el deseo de visibilizar la masonería. Todo mi entorno sabe que soy masona y para mí es importante que la gente sepa que los masones somos personas respetuosas y cabales, muy lejos del lastre de la horrible persecución que sufrió durante la dictadura.
Sento el desig de visibilitzar la maçoneria. Tot el meu entorn sap que sóc maçona i per mi és important que la gent sàpiga que els maçons som persones respectuoses i cabals, molt lluny del llast de la persecució horrible que va patir durant la dictadura.
Animo al resto de hermanos y hermanas a que difundan nuestros valores y que- los que puedan- se muestren para que la sociedad pueda normalizar la masonería desde la belleza que posee.
Animo a la resta de germans i germanes que difonguin els nostres valors i que, els que puguin, ho mostrin perquè la societat pugui normalitzar la maçoneria des de la bellesa que posseeix.
