34 años. Administrativo.
11 años en la masonería.
Quise entrar en la masonería por inquietudes personales y porque en la facultad de historia su nombre aparecía a menudo. Busque algunos libros para documentarme y tras leerlos mi intuición me decía que para mí era el lugar correcto. Conforme avanzaba, me daba cuenta de que era el camino correcto y que era el sitio donde podía desarrollar ciertas inquietudes que en otros entornos me era difícil.
Volia entrar a la maçoneria per inquietuds personals i perquè a la Facultat d’Història el seu nom apareixia sovint. Vaig buscar alguns llibres per documentar-me i després de llegir-los la meva intuïció em va dir que per a mi era el lloc adequat. A mesura que avançava, em vaig adonar que era el camí correcte i que era el lloc on podia desenvolupar certs reptes que en altres entorns eren difícils per a mi.
A pesar de mi juventud, más allá de la sorpresa inicial que supone la masonería y el conocimiento de un nuevo espacio y entorno, no me supuso ninguna dificultad trabajar los aspectos ritualísticos y simbólicos. Es cierto que descubres facetas nuevas, pero de una forma natural, como arquetípica, que resulta natural dentro del entorno de tolerancia y de respeto que hay dentro de una logia.
Malgrat la meva joventut, més enllà de la sorpresa inicial de la maçoneria i el coneixement d’un nou espai i entorn, no em va ser difícil treballar els aspectes rituals i simbòlics. És cert que descobreixes noves facetes, però d’una manera natural, com arquetípica, dins de l’entorn de tolerància i respecte que hi ha a la lògia.
La masonería se contrapone al concepto de sociedad líquida y saturada en la que vivimos. De hecho, la masonería no trabaja la recompensa inmediata ya que el beneficio personal de tranquilidad, de armonía, de conocimiento propio es algo que se ve con el tiempo y sobre todo cuando te comparas contigo mismo con efecto retroactivo. La masonería no te da una posición de poder ni de beneficio social y para entender lo que se gana con la masonería tiene que pasar el tiempo.
La maçoneria s’oposa al concepte de societat líquida i saturada en què vivim. De fet, a la maçoneria no funciona la recompensa immediata, ja que el benefici personal de la tranquil·litat, l’harmonia, l’autoconeixement, és una cosa que es veu amb el temps i sobretot quan et compares amb efectes retroactius. La francmaçoneria no et dóna una posició de poder o benefici social, i per entendre el que guanyes a la maçoneria ha de passar el temps.
Lo primero que percibí es que me volví más paciente, más reflexivo y empático. Asumir el proceso de tomar las riendas de tu crecimiento también exige responsabilidad para seguir siempre mejorando, aunque a veces desfallezcas y que no hay una sola verdad, que en la vida hay verdades y que hay que mantener siempre la objetividad contigo mismo y con los que te rodean. Para eso hay que huir de las dinámicas tan ególatras que predominan en nuestra sociedad y que ésta fomenta.
El primer que vaig notar és que em vaig tornar més pacient, més reflexiu i més empàtic. Assumir el procés de fer-se càrrec del teu creixement, també exigeix responsabilitats per seguir millorant sempre, encara que de vegades et desanimis, com el fet que no hi hagi una sola veritat, que a la vida hi hagi veritats i que sempre tinguis que mantenir l’objectivitat amb tu mateix i amb els que t’envolten. Per això hem de fugir de les dinàmiques egòlatres que predominen en la nostra societat i que ella mateixa fomenta.
Una de las cosas que siempre me ha llamado mucho la atención de la masonería es el respeto a la diferencia. En todas las logias hay un crisol de personas de opiniones y experiencias que pueden llegar a ser muy distintas, pero siempre acabas encontrando la manera de poder hablar y entender otros puntos de vista que quizá en tu entorno cotidiano ni te plantearías. A través de esa armonía se crece muchísimo como persona ya que se aprende a gestionar la diferencia.
Una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció de la francmaçoneria és el respecte a la diferència. En totes les lògies hi ha un gresol de persones, d’opinions i d’experiències que poden ser molt diferents, però sempre acabes trobant la manera de poder parlar i entendre altres punts de vista que potser en el teu entorn quotidià ni tan sols consideraries. A través d’aquesta harmonia creixes molt com a persona doncs aprens a gestionar la diferència.
Yo veo a la masonería como un método que puede ser tan válido como otros, quizá no todo el mundo se sentiría a gusto con el método masónico, y cada persona debe buscar su propio camino. Lo que sí tengo claro es que la masonería es adogmática, no partimos de una verdad revelada y que, más que respuestas, te ayuda a plantearte tus propias preguntas que te obligan a encontrar tiempo para ti mismo para poder profundizar en tu ser y resituarte en el mundo.
Veig la maçoneria com un mètode que pot ser tan vàlid com d’altres, potser no tothom se sentiria còmode amb el mètode maçònic, i cadascú ha de cercar el seu propi camí. El que sí que tinc clar és que la francmaçoneria és adogmàtica, no partim d’una veritat revelada i que, més que respostes, t’ajuda a fer-te les teves pròpies preguntes que t’obliguen a trobar temps per a tu mateix, per poder aprofundir en el teu ésser i reposicionar-te en el món.
Algo que me parece fundamental como ayuda para la transformación es el egregor fraternal que se produce en las tenidas. Hay veces que entras con mal día, y sales como con el pecho lleno, vigoroso y reenergizado. Una tenida no es sólo lo que dice el rito, sino que es la yuxtaposición entre la acción y la coordinación entre los hermanos y todo lo que así se siente, ayuda a ir rompiendo poco a poco tu armadura interna y vas enriqueciendo el corazón, y el alma.
Una cosa que em sembla fonamental com a ajuda a la transformació és l’egregor fratern que es produeix a les tingudes. Hi ha moments en què entres amb un mal dia, i surts amb el pit ple, vigorós i reenergitzat. Una tinguda no és només el que diu el ritus, sinó que és la juxtaposició entre l’acció i la coordinació entre els germans i tot el que així ho sent, l’ajuda a trencar a poc a poc la armadura interior i va enriquint el cor, i l’ànima.
