Julio

81 años. Propietario de una ferretería industrial.

8 años en la masonería

Sempre he buscat espiritualment aquest principi generador de vida. Per educació jo era catòlic practicant, però això va canviar quan vaig viatjar amb la meva dona i els meus fills al Vaticà. A la plaça de Sant Pere vaig decidir que no podia formar part d’això i vaig abandonar el catolicisme. Continuant la meva recerca, vaig entrar a l’església baptista, on em vaig convertir en Diaca i vaig passar a formar part del presbiteri. Aquí va ser on vaig entendre que era el dogmatisme i com l’utilitzen els éssers humans per simplificar els seus pensaments: per la fe ho crec, no ho veig, ni ho sento, però d’aquesta manera evito haver de raonar. Aquí és on em vaig allunyar de totes les religions, tot i que mai he deixat de creure en quelcom superior generador. 

Siempre he buscado espiritualmente ese principio generador de vida. Por educación yo era católico practicante, pero eso cambió cuando viajé con mi mujer y mis hijos al Vaticano. En la plaza de san Pedro decidí que yo no podía formar parte de eso y abandoné el catolicismo. Continuando mi búsqueda, ingresé en la iglesia Bautista, donde llegué a Diácono y entré a formar parte del presbiterio. Ahí fue donde comprendí qué era el dogmatismo y como lo usa el ser humano para simplificar sus pensamientos: por fe lo creo, no lo veo, ni lo oigo, pero así me evito tener que razonar. Ahí fue donde me alejé de todas las religiones, aunque nunca he dejado de creer en algo superior generador.

Precisament el que més em va cridar l’atenció de la maçoneria és el seu adogmatisme i que la Gran Lògia Simbòlica Espanyola  va tenir un impacte perfecte en la societat filantròpica, filosòfica, lliure i adogmàtica que pretenia  treballar la meva perfecció personal.  

Precisamente lo que más me llamó la atención de la masonería es su adogmatismo y que la Gran Logia Simbólica Española coincidía perfectamente con la sociedad filantrópica, filosófica, librepensadora y adogmática que buscaba para trabajar mi perfección personal.

Vaig iniciar el meu treball intern maçònic, a l’edat de 73 anys, i vaig començar a reconèixer els meus defectes i rectificar-los. Puc afirmar que he pogut decidir cap a on vaig i que el camí iniciàtic m’acompanyarà fins que me’n vagi. El camí maçònic m’ha transmutat espiritualment i continuo evolucionant cada dia. El procés no s’acaba mai i en la francmaçoneria vaig aprendre a donar temps a les coses i sobretot a escoltar. La maçoneria és molt transversal i aprendre a escoltar opinions –de vegades contràries a les meves– ho considero una oportunitat per aprendre, en lloc d’intentar refutar l’argument per guanyar el debat, com ho feia abans.

Tras iniciar mi trabajo interior masónico, -ya con 73 años- comencé a reconocer mis defectos y a rectificarlos. Puedo afirmar que he podido decidir hacia dónde voy y que el camino iniciático me va a acompañar hasta que me vaya. El camino masónico me ha transmutado espiritualmente y sigo evolucionando cada día. El proceso nunca acaba y en la masonería aprendí a dar tiempo a las cosas y sobre todo a escuchar. La masonería es muy trasversal y aprender a escuchar opiniones -a veces contrarias a las mías- lo considero una oportunidad para aprender, en lugar de intentar rebatir para ganar la discusión, como hacía antes.

Pel que fa als meus germans a la lògia, només puc dir que els estimo, que ens donem suport els uns als altres, que som solidaris i que m’enriqueix compartir constantment les meves idees amb ells. No abandonaré mai la meva lògia.

Respecto a mis hermanos de la logia, solo puedo decir que los quiero, nos apoyamos, somos solidarios y que me enriquece constantemente compartir con ellos mis ideas. Jamás abandonaré mi logia.

Lucía

52 años. Ingeniera con 2 hijos.

4 años en la masonería.

Tota la meva vida he sentit la crida de la francmaçoneria, d’una manera profunda i atàvica.  Als 8 anys ja li vaig dir a la meva mare que volia entrar a la maçoneria, però em va explicar que a les dones no se’ls permetia. La meva il·lusió mai va desaparèixer, però quan vaig saber que les dones podien entrar, els meus fills eren molt petits i vaig decidir posposar la sol·licitud uns anys per gaudir amb més temps lliure d’una de les il·lusions de la meva vida.

Toda la vida he sentido la llamada de la masonería, de una manera profunda y atávica. A los 8 años ya le dije a mi madre que quería entrar en la masonería, pero me explicó que a las mujeres no nos estaba permitido. Mi ilusión nunca desapareció, pero cuando me enteré de que las mujeres sí podíamos entrar, mis hijos eran muy pequeños y decidí posponerlo unos años para poder disfrutar con más tiempo libre de una de las ilusiones de mi vida.

Quan finalment em vaig iniciar, vaig començar una aventura molt més profunda i completa del que mai m’havia imaginat. A nivell personal, estava descobrint i polint defectes i debilitats que a poc a poc m’han fet una persona més serena i confiada.

Cuando por fin me inicié, comenzó para mí una aventura mucho más profunda y completa de lo que nunca llegué a imaginar. A nivel personal, fui descubriendo y puliendo defectos y debilidades que poco a poco me han convertido en una persona más serena y segura de mi misma.

A nivell intel·lectual, ha estat una epifania.  Sempre he buscat i llegit molt, però quan vaig començar a treballar i interioritzar símbols i els rituals maçònics,  vaig començar a relacionar conceptes i idees que fins aquell moment estaven disperses i que, d’alguna manera, encaixaven entre si oferint-me una visió molt més coherent i profunda sobre la vida, la mort, i les seves llums i les seves ombres.  De sobte, vaig veure conceptes de física quàntica en textos clàssics, vaig percebre símbols en els edificis de la meva ciutat que de sobte van tenir sentit, vaig entendre els missatges amagats en algunes pintures i he pogut percebre les catedrals amb molta més profunditat i intensitat que abans. Tot aquest procés m’ha fet sentir molt més la bellesa en tots els aspectes de la vida i fins i tot ha canviat la forma en què faig fotografies.

A nivel intelectual, ha sido una epifanía. Yo siempre he buscado y leído muchísimo, pero cuando comencé a trabajar e interiorizar los símbolos y los ritos masónicos, comencé a relacionar conceptos e ideas que hasta ese momento estaban dispersas y que, de alguna manera, se cohesionaron entre sí ofreciéndome una visión mucho más coherente y profunda sobre la vida, la muerte, sus luces y sus sombras. De repente, veía conceptos de física cuántica en textos clásicos, percibía símbolos en los edificios de mi ciudad que de repente tenían significado, entendía los mensajes ocultos en algunos cuadros y he podido percibir las catedrales con muchísima más profundidad e intensidad que antes. Todo este proceso me ha hecho sentir mucho más la belleza en todos los aspectos de la vida y hasta cambió mi forma de fotografiar.

Sempre he tingut una tendència a ser massa introvertida i em costa actuar més enllà de les meves obligacions diàries. La maçoneria m’ha ajudat a involucrar-me en feines que reverteixen en el bé de tots i m’ha ajudat a fer realitat la meva vocació com a activista mediambiental.

Siempre he tenido tendencia a ser demasiado introvertida y me cuesta pasar a la acción más allá de mis obligaciones cotidianas. La masonería me ha ayudado a implicarme en trabajos que revierten en el bien de todos y me ha ayudado a darme cuenta de mi vocación de activista ecologista.

Pel que fa a la relació amb els meus germans, considero important treballar en lògies mixtes perquè si la francmaçoneria busca el bé de la humanitat, crec que la millor manera és treballar junts les dues meitats de la humanitat per enriquir-nos mútuament.  

Respecto a la relación con mis hermanos, considero importante trabajar en logias mixtas porque si la masonería busca el bien de la humanidad, creo que la mejor manera es trabajando juntas las dos mitades de la humanidad para enriquecernos mutuamente.

Les Tingudes són, per a mi, moments màgics i les visc com una dansa on els germans uneixen les seves energies i els seus cors durant el ritual. Tot i que hagi tingut un dia dur, sempre surto de les Tingudes feliç, en pau i plena de vitalitat.

Las tenidas son para mí momentos mágicos y yo las vivo como una danza donde los hermanos juntan sus energías y sus corazones durante el ritual. Aunque haya tenido un día duro, siempre salgo de las tenidas contenta, en paz y llena de vitalidad.

La maçoneria és un mètode adogmàtic, i hi ha tantes maçoneries com germans, i que la meva manera de sentir-la i de viure-la pot ser molt diferent de com la viu una altra persona, però precisament aquest meravellós gresol de persones tan diferents que interactuen amb total respecte, és el que fa que la francmaçoneria sigui tan especial i enriquidora.

La masonería es un método adogmático, y hay tantas masonerías como hermanos existen, y que mi forma de sentirla y vivirla puede ser muy diferente de como la viva otro, pero precisamente ese maravilloso crisol de personas tan diferentes interactuando con total respeto, es lo que hace de la masonería algo tan especial y enriquecedor.