Categoría: Masonería

46 años, ingeniero.

20 años en la masonería.

Vaig entrar a la maçoneria als 26 anys per curiositat. Mirant per internet, vaig trobar una pàgina que em va cridar l’atenció i m’hi vaig posar en contacte.  Al principi em costava integrar-me, però primer de tot em vaig quedar perquè era un lloc on et proposaven pensar coses diferents i, a poc a poc, em vaig adonar que era un lloc tolerant i segur on poder dialogar i pensar en qualsevol cosa amb els altres. Amb el temps vaig trobar afinitat amb la gent i la sensació era com si hagués entrat amb una barca en un afluent i de sobte et trobes a l’Ebre, amb una amplitud gairebé insondable i inesperada.

Entré en la masonería con 26 años por curiosidad. Mirando por internet, encontré una página que me llamó la atención y contacté. Al principio me costó un poco integrarme, pero ante todo me quedé porque era un sitio donde te proponían pensar cosas diferentes y poco a poco me di cuenta de que era un lugar tolerante y seguro donde podía dialogar y pensar sobre cualquier cosa con los demás. Con el tiempo fui encontrando afinidad con gente y la sensación era como si hubiera entrado con un bote en un afluente y de repente te encuentras en el Ebro, con una amplitud casi inabarcable e inesperada.

En la francmaçoneria trobes figures fascinants amb molta aura humana i intel·lectual, però un dels ensenyaments de la maçoneria és precisament, no deixar-te enlluernar i qüestionar-ho tot per tu mateix. Una vegada que treus l’aura i descobreixes les persones que hi ha al darrere, encara és més fascinant perquè et permet fer llaços d’amistat amb persones que a la vida hauries creuat camins amb elles.

En masonería encuentras figuras fascinantes con mucha aura humana e intelectual, pero una de las enseñanzas de la masonería es precisamente no dejarte deslumbrar y cuestionarlo todo por ti mismo. Una vez les quitas el aura y descubres a las personas que hay detrás, es aún más fascinante todavía porque te permite trabar lazos de amistad con gente que en la vida te hubieras cruzado con ellos.

El més important que m’ha donat la maçoneria és trobar un lloc on em sento lliure i segur, parlar de tot i a on comparteixo amb gent que em digui sincerament què pensa, oferint-me altres punts de vista i on no pateixes  interferències arbitràries amb la teva llibertat.

Lo más importante que me ha dado la masonería es encontrar un sitio donde me siento libre y seguro para poder hablar de todo y donde comparto con personas que me dicen con sinceridad lo que ellas piensan, ofreciéndome otros puntos de vista y donde no sufres interferencias arbitrarias sobre tu libertad.

A nivell personal, no puc dir com seria si no hagués estat maçó durant tota la meva vida adulta, però m’inclino a pensar que m’ha donat paciència, obertura de ment, m’ha ajudat a veure les meves deficiències i m’ha ofert un lloc per superar-les. També he trobat suport a les aventures personals i intel·lectuals, ja que pots emprendre projectes i gairebé sempre trobes algú que vol compartir-los, dons la francmaçoneria té un fort component de crida a l’acció per emprendre a nivell social, intel·lectual o personal. Una altra cosa que m’ha ensenyat la francmaçoneria és respectar-me a mi mateix, ja que els que no es respecten a si mateixos tampoc respecten els altres. A la vida has de saber decidir per tu mateix, i crec que la força del meu caràcter també és gràcies a la maçoneria.

A nivel personal, no puedo decir cómo sería yo si no hubiera sido masón durante toda mi vida adulta, pero me inclino a pensar que me ha dado paciencia, amplitud de miras, me ha ayudado a ver mis carencias y me ha ofrecido un lugar para superarlas. También he encontrado apoyos para aventuras personales e intelectuales ya que puedes emprender proyectos y casi siempre encuentras a alguien que quiere compartirlos ya que la masonería tiene un componente muy fuerte de llamada a la acción para emprender a nivel social, intelectual o personal. Otra cosa que me ha enseñado la masonería es a respetarme a mí mismo, ya que quien no se respeta a si mismo tampoco respeta a los demás. En la vida hay que saber decidir por uno mismo, y creo que esa fortaleza de carácter también es gracias a la masonería.

Aconsellaria als joves que ho provin, hi haurà qui no els agradi, però el que està clar és que la maçoneria és una gran escola de ciutadania, qüestionament i compromís amb les teves idees i els teus projectes.

A los jóvenes les aconsejaría que lo probaran, habrá a los que no les guste, pero lo que está claro es que la masonería es una gran escuela de ciudadanía, de cuestionamiento y de compromiso con tus ideas y tus proyectos.

78 años. Jubilada de la OCUC.

40 años en la masonería.

Jo soc espanyola nascuda a Barcelona i criada a l’Argentina. Els meus pares i les seves amistats tenien idees molt avançades i vivia envoltada de llibres, molts d’ells prohibits per l’església catòlica en l’Index com, per exemple, llibres de Freud.

Yo soy española nacida en Barcelona y criada en Argentina. Mis padres y sus amistades tenían ideas muy avanzadas y vivía rodeada de libros, muchos de ellos prohibidos por la iglesia católica en el Index como, por ejemplo, libros de Freud.

Vaig viatjar a Espanya, em vaig enamorar d’un català, em vaig casar i tot i que jo era considerada una dona molt avançada per què des de molt jove havia viatjat, la societat en la qual jo vaig haver de viure amb la meva família política, era molt repressiva i les dones no parlaven, només havien de treballar cuidant els seus fills. Així vaig passar molts anys sense arribar a ser jo mateixa, només una ombra callada i enclaustrada de la veritable Alícia, en una societat on ‘les coses són així per què ho dic jo’, on jo no havia de pensar.

Viajé a España, me enamoré de un catalán, me casé y a pesar de que yo era considerada una mujer muy avanzada porque desde muy joven había viajado, la sociedad en la que yo tuve que vivir con mi familia política, era muy represiva y las mujeres no hablaban, solo debían trabajar cuidando a sus hijos. Así pasé muchos años sin llegar a ser yo misma, sólo una sombra callada y enclaustrada de la verdadera Alicia, en una sociedad donde ‘las cosas son así porque lo digo yo’, donde yo no debía pensar.

Estava convençuda que la maçoneria era només per als homes, però em van treure de l’error i em vaig iniciar en el ‘82 a la Gran Lògia Femenina de França, i en el ‘99 vaig ingressar a la Gran Lògia Simbòlica d’Espanya. En la meva vida hi va haver un abans i un després. Vaig començar a tractar-me amb dones que participaven de les converses ‘masculines’ i que donaven a conèixer la seva opinió. A poc a poc vaig començar de nou a llegir, a buscar el perquè de les coses i vaig gosar a expressar les meves opinions respecte a l’educació dels meus fills.

Estaba convencida de que la masonería era solo para los hombres, pero me sacaron del error y me inicié en el 82 en la Gran Logia Femenina de Francia, y en el 99 ingresé en la Gran Logia Simbólica de España . En mi vida hubo un antes y un después. Comencé a tratarme con mujeres que participaban de las conversaciones ‘masculinas’ y que daban a conocer su opinión. Poco a poco comencé de nuevo a leer, a buscar el porqué de las cosas y me atreví a expresar mis opiniones respecto a la educación de mis hijos.

Aquella joveneta d’abans, que es movia, que pensava, que preguntava, que llegia, inquieta per saber, va despertar definitivament en mi i ha perdurat en tots els aspectes. Jo ara tinc un grup d’amics immens, els quals gairebé tots són maçons.

Esa jovencita de antes, que se movía, que pensaba, que preguntaba, que leía, inquieta por saber, despertó definitivamente en mí y ha perdurado en todos los aspectos. Yo ahora tengo un grupo de amigos inmenso de los cuales casi todos son masones.

Al separar-me del meu marit, em vaig quedar al carrer i sense feina. En aquell moment les meves germanes de lògia van ser el meu suport total, van estar al meu costat 24h al dia i em van ajudar a trobar feina. L’amor que jo he rebut dels membres de la maçoneria és incalculable. Aquesta germanor, aquest ésser maçó abasta tots els aspectes de la vida de l’ésser humà, des del intel·lectual, al físic, al psicològic … fins a on vulguis.

Al separarme de mi marido, me quedaba en la calle y sin trabajo. En esos momentos mis hermanas de logia fueron mi apoyo total, estuvieron a mi lado 24h al día y me ayudaron a encontrar trabajo. El amor que yo he recibido de los miembros de la masonería es incalculable. Esa hermandad, ese ser masón abarca todos los aspectos de la vida del ser humano, desde el intelectual, al físico, al psicológico… al que quieras.

Gràcies a preguntar-me, a analitzar-me, a tractar de no fer servir l’imperatiu categòric i a saber escoltar, m’he retrobat a mi mateixa i he arribat a la meva edat amb la consciència tranquil·la i  plena pau.

Gracias a preguntarme, a analizarme, a tratar de no usar el imperativo categórico y a saber escuchar, me he reencontrado a mí misma y he llegado a mi edad con la conciencia tranquila y en plena paz.

Jubilado Asesor fiscal. 2 hijos.

31 años en la masonería.

Vaig començar la meva lluita social des de molt jove. Érem molt catòlics i  intentàvem ajudar la gent ensenyant-los el catecisme i la història sagrada.   Quan vaig arribar a la universitat i vaig començar a llegir filosofia, vaig començar a qüestionar-me a mi mateix i vaig deixar de ser catòlic. Vaig començar la lluita contra el franquisme, unint-me primer al Partit Comunista i després al PSUC. Després de molts anys de militància, me’n vaig anar per discrepàncies ideològiques.

Yo comencé mi lucha social desde muy pequeño. Era muy católico e intentábamos ayudar a la gente enseñándoles el catecismo y la historia sagrada. Cuando llegué a la universidad y comencé a leer filosofía, empecé a cuestionarme y dejé de ser católico. Inicié la lucha contra el franquismo, afiliándome primero al partido comunista y luego al PSUC. Tras muchos años de militancia, abandoné por discrepancias ideológicas.

En aquell moment, després de deixar la militància política, i després de tants anys de pertinença a una organització, encara sentia la necessitat de lluitar per la llibertat i quan vaig preguntar-me qui eren els enemics del franquisme, la primera resposta va ser: la francmaçoneria. Per això vaig sol·licitar l’admissió.

En ese momento tras abandonar la militancia política, y después de tantos años de pertenecía a una organización, seguía sintiendo la necesidad de luchar por la libertad y al preguntarme quienes eran los enemigos del franquismo, la primera respuesta fue: la masonería. Por eso solicité el ingreso.

Al llarg de la meva vida sempre m’he dedicat als temes socials, per això en el que més m’ha aportat la francmaçoneria ha estat a nivell personal. Al ser una ordre iniciàtica, el més rellevant és el progrés personal dia a dia. El que realment costa és el treball intern amb un mateix i, de vegades, els francmaçons es centren en qüestions externes i intel·lectuals, per no obligar-se a afrontar-te amb tu mateix, que és el realment difícil.  

A lo largo de toda mi vida siempre me he dedicado a cuestiones sociales, por eso en lo que más me ha aportado la masonería es a nivel personal. Al ser una orden iniciática, lo más importante es tu avance como persona cada día. Lo que de verdad cuesta es el trabajo interior contigo mismo, por eso se puede dar que los masones se centren a veces en temas externos e intelectuales que no te obligan a enfrentarte contigo mismo, que es lo realmente difícil.

Aquest creixement personal m’ha fet millorar en gairebé tot, especialment en les relacions  interpersonals ja que les coses es veuen de manera diferent. Tot esdevé en quelcom més col·lectiu, una col·lectivitat a la qual pertanys i ja no ets capaç de pensar només en tu, sempre tens en compte els altres. Hi ha un canvi radical en aquest aspecte perquè quan et fas qualsevol pregunta, mai pensaràs només en les teves necessitats.

Ese crecimiento personal me ha hecho mejorar en casi todo, y más que nada en las relaciones interpersonales ya que se ven las cosas de otra manera. Todo se convierte en algo más colectivo de lo cual tu formas parte y ya no eres capaz de pensar solo en ti mismo, siempre tienes en cuenta a los demás. Hay un cambio radical a ese nivel porque cuando te planteas cualquier cuestión, ya nunca vas a pensar tan solo en tus necesidades.

Quan treballes en la introspecció del mètode maçònic els seus símbols acaben formant   part de tu, hi ha una transmutació on acabes transferint el simple ego, per passar d’un “jo”, a un “nosaltres”. La maçoneria també m’ha obert la porta a altres tipus de relacions humanes més enllà de les habituals del treball, o de la família.

Cuando trabajas en la introspección del método masónico sus símbolos acaban formando parte de ti, hay una transmutación donde se acaba traspasando el simple ego para pasar de un yo, a un nosotros. La masonería también me ha abierto la puerta a otros tipos de relación humana más allá de las habituales del trabajo, o la familia.

En aquests 31 anys que he estat a la Maçoneria he passat per diverses obediències, fins que vaig acabar a la GLSE. Actualment, a Espanya, crec que l’única obediència que funciona bé en aquest moment, és la GLSE, per què fomenta i promou el treball de tallers i lògies d’estudis transversals, així com l’estudi del ritual.

En estos 31 años que llevo en la masonería he pasado por varias obediencias hasta acabar en la GLSE. Actualmente en España, opino que la única obediencia que funciona bien ahora mismo es la GLSE, que fomenta e impulsa el trabajo de los talleres y de Logias de estudios transversales, como por la de estudio de ritual.