Miquel Angel

Jubilado Asesor fiscal. 2 hijos.

31 años en la masonería.

Vaig començar la meva lluita social des de molt jove. Érem molt catòlics i  intentàvem ajudar la gent ensenyant-los el catecisme i la història sagrada.   Quan vaig arribar a la universitat i vaig començar a llegir filosofia, vaig començar a qüestionar-me a mi mateix i vaig deixar de ser catòlic. Vaig començar la lluita contra el franquisme, unint-me primer al Partit Comunista i després al PSUC. Després de molts anys de militància, me’n vaig anar per discrepàncies ideològiques.

Yo comencé mi lucha social desde muy pequeño. Era muy católico e intentábamos ayudar a la gente enseñándoles el catecismo y la historia sagrada. Cuando llegué a la universidad y comencé a leer filosofía, empecé a cuestionarme y dejé de ser católico. Inicié la lucha contra el franquismo, afiliándome primero al partido comunista y luego al PSUC. Tras muchos años de militancia, abandoné por discrepancias ideológicas.

En aquell moment, després de deixar la militància política, i després de tants anys de pertinença a una organització, encara sentia la necessitat de lluitar per la llibertat i quan vaig preguntar-me qui eren els enemics del franquisme, la primera resposta va ser: la francmaçoneria. Per això vaig sol·licitar l’admissió.

En ese momento tras abandonar la militancia política, y después de tantos años de pertenecía a una organización, seguía sintiendo la necesidad de luchar por la libertad y al preguntarme quienes eran los enemigos del franquismo, la primera respuesta fue: la masonería. Por eso solicité el ingreso.

Al llarg de la meva vida sempre m’he dedicat als temes socials, per això en el que més m’ha aportat la francmaçoneria ha estat a nivell personal. Al ser una ordre iniciàtica, el més rellevant és el progrés personal dia a dia. El que realment costa és el treball intern amb un mateix i, de vegades, els francmaçons es centren en qüestions externes i intel·lectuals, per no obligar-se a afrontar-te amb tu mateix, que és el realment difícil.  

A lo largo de toda mi vida siempre me he dedicado a cuestiones sociales, por eso en lo que más me ha aportado la masonería es a nivel personal. Al ser una orden iniciática, lo más importante es tu avance como persona cada día. Lo que de verdad cuesta es el trabajo interior contigo mismo, por eso se puede dar que los masones se centren a veces en temas externos e intelectuales que no te obligan a enfrentarte contigo mismo, que es lo realmente difícil.

Aquest creixement personal m’ha fet millorar en gairebé tot, especialment en les relacions  interpersonals ja que les coses es veuen de manera diferent. Tot esdevé en quelcom més col·lectiu, una col·lectivitat a la qual pertanys i ja no ets capaç de pensar només en tu, sempre tens en compte els altres. Hi ha un canvi radical en aquest aspecte perquè quan et fas qualsevol pregunta, mai pensaràs només en les teves necessitats.

Ese crecimiento personal me ha hecho mejorar en casi todo, y más que nada en las relaciones interpersonales ya que se ven las cosas de otra manera. Todo se convierte en algo más colectivo de lo cual tu formas parte y ya no eres capaz de pensar solo en ti mismo, siempre tienes en cuenta a los demás. Hay un cambio radical a ese nivel porque cuando te planteas cualquier cuestión, ya nunca vas a pensar tan solo en tus necesidades.

Quan treballes en la introspecció del mètode maçònic els seus símbols acaben formant   part de tu, hi ha una transmutació on acabes transferint el simple ego, per passar d’un “jo”, a un “nosaltres”. La maçoneria també m’ha obert la porta a altres tipus de relacions humanes més enllà de les habituals del treball, o de la família.

Cuando trabajas en la introspección del método masónico sus símbolos acaban formando parte de ti, hay una transmutación donde se acaba traspasando el simple ego para pasar de un yo, a un nosotros. La masonería también me ha abierto la puerta a otros tipos de relación humana más allá de las habituales del trabajo, o la familia.

En aquests 31 anys que he estat a la Maçoneria he passat per diverses obediències, fins que vaig acabar a la GLSE. Actualment, a Espanya, crec que l’única obediència que funciona bé en aquest moment, és la GLSE, per què fomenta i promou el treball de tallers i lògies d’estudis transversals, així com l’estudi del ritual.

En estos 31 años que llevo en la masonería he pasado por varias obediencias hasta acabar en la GLSE. Actualmente en España, opino que la única obediencia que funciona bien ahora mismo es la GLSE, que fomenta e impulsa el trabajo de los talleres y de Logias de estudios transversales, como por la de estudio de ritual.

Un comentario en “Miquel Angel

  1. Una vida dedicada a iluminar . Un dels fars mes importants de Catalunya .
    Va saber impulsar la maçoneria . Tots hem perdut un gran mestre .
    Guanyador de la lluita per la llibertat que sempre havia plantejat . Els seus aprenents tenim una feixuga tasca.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *