33 años. Psicólogo. Investigador y activista de los derechos humanos.
5 años en la masonería.
Vaig entrar a la francmaçoneria perquè buscava noves preguntes i respostes, a causa d’una inquietud intel·lectual a la recerca de coneixement. No tenia cap imatge de la maçoneria i crec que la gent de la meva generació no sap què és.
Entré en masonería porque buscaba nuevas preguntas y respuestas, por una inquietud intelectual de búsqueda de conocimiento. No tenía ninguna imagen sobre la masonería y creo que la gente de mi generación no sabemos lo que es.
A l’inici del camí maçònic em vaig quedar gratament sorprès, tot i que els francmaçons poden arribar a oferir una imatge dinovena de persones nerd, amb guants i mandils. La francmaçoneria em va generar preguntes que amb prou feines m’havia qüestionat abans, per exemple més qüestions d’autoconeixement espiritual i transcendental, en lloc del coneixement que d’alguna manera buscava a priori. És com si la maçoneria obrís les portes de tu mateix que encara no has obert i et situés en contextos perquè aquestes preguntes es puguin donar, en funció de cada individu.
Al comenzar el recorrido masónico me sorprendí gratamente, aunque los masones puedan llegar a ofrecer una imagen decimonónica de gente nerd con guantes y mandiles. La masonería hizo que me planteara cuestiones que antes no me había apenas cuestionado, tales como asuntos más de autoconocimiento espiritual y trascendental, en lugar del conocimiento que de alguna forma yo a priori buscaba. Es como si la masonería abriera las puertas de ti mismo que aún no has abierto y te situara en contextos para que esas preguntas puedan darse, en función de cada individuo.
La francmaçoneria m’ha ensenyat a acceptar opinions dissidents i ja no em preocupa tant intentar convèncer, sinó intentar entendre l’altre i veure què li ha fet tenir aquesta mirada. M’ha tret de la veritat absoluta i crec que la vida s’ha de viure així, sortint de dogmes. És molt més humà.
La masonería me ha enseñado a aceptar opiniones disidentes de la mía y ya no me preocupo tanto en intentar convencer, sino en intentar comprender al otro y ver que le ha hecho tener esa mirada. Me ha sacado de la verdad absoluta y considero que la vida debe ser vivida así, saliendo de los dogmas. Es mucho más humano.
No hem de perdre de vista que la maçoneria està formada per éssers humans, que es troben en un procés de millora contínua, però tampoc l’hem de romantitzar perquè sempre pot aparèixer alguna fricció, però el bonic és que treballem sempre a la recerca de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, encara que pugui arribar a ser vista com una cosa utòpica. Això vol dir que a la Lògia, no hi ha tants problemes personals que son comuns en altres entorns.
No hay que perder de vista que la masonería está formada por seres humanos, que están en un proceso de continua mejora, pero tampoco hay que romantizarla porque siempre puede aparecer algún roce, pero lo bonito es que siempre trabajamos en pos de la libertad, la igualdad y la fraternidad, aunque pueda llegar a verse como algo utópico. Esto hace que en la logia no se den los problemas personales que son comunes en otros entornos.
Mai havia treballat amb un llenguatge simbòlic, tot i que el món està ple de símbols a tot arreu on miris, però avui per a mi els símbols maçònics ja són una part nuclear de mi mateix i ens connecten a tots en tot moment, sense dogmes i traspassant les limitacions del llenguatge.
Nunca había trabajado con lenguaje simbólico, aunque el mundo esté lleno de símbolos allá donde mires, pero hoy en día para mí los símbolos masónicos ya son parte nuclear de mí mismo y nos conectan a todos en todo momento sin dogmas y traspasando las limitaciones del lenguaje.
A la gent de la meva generació els puc explicar la meva experiència. A la francmaçoneria poden trobar un lloc on ser més ells mateixos i connectar amb camins interiors, que ara mateix la societat no ensenya ni encoratja. A més, és un fòrum fantàstic per seguir creixent, perquè no hi ha dogma, no hi ha veritat absoluta, i tothom es qüestiona i es respon a si mateix.
A la gente de mi generación les puedo contar mi experiencia. En la masonería podrían encontrar un lugar para ser más ellos mismos y para conectar con caminos interiores que ahora mismo la sociedad ni enseña ni fomenta. Además, es un foro fantástico para seguir creciendo, porque no hay un dogma, no hay una verdad y cada uno se plantea y se responde a sí mismo.
Hi ha moments en una Tinguda que són atemporals, no sé si han passat 5 o 25 minuts i és una sensació que només he viscut a la Maçoneria. En aquest context atemporal véns a connectar amb àrees del teu ésser que no havies arribat a entreveure i crec que aquests moments, fins i tot, estan censurats en una societat que t’obliga a produir constantment
Hay momentos en una tenida que son atemporales, no soy consciente de si han pasado 5 o 25 minutos y es una sensación que sólo he vivido en la masonería. En ese contexto atemporal llegas a conectar con zonas de tu ser que no habías llegado a vislumbrar y creo que estos momentos están hasta censurados en una sociedad que te obliga a producir constantemente.
A la maçoneria els ritmes són més lents. Al principi estava una mica estressat, perquè hem crescut en una societat on tot ha de passar ràpid i no estava acostumat a fer les coses pausadament. Ara necessito aquest tempo de decantació, experimentar més el procés i deixar fluir el resultat. Crec que és una meravella absoluta.
En la masonería los ritmos son más lentos. Al principio me estresaba un poco porque hemos crecido en una sociedad donde todo tiene que ocurrir rápido y no estaba acostumbrado a hacer las cosas más despacio. Ahora necesito ese tempo de decantación, vivenciando más el proceso y dejando que el resultado fluya. Me parece una maravilla absoluta.
