Daniel

34 años. Administrativo.

11 años en la masonería.

Quise entrar en la masonería por inquietudes personales y porque en la facultad de historia su nombre aparecía a menudo. Busque algunos libros para documentarme y tras leerlos mi intuición me decía que para mí era el lugar correcto. Conforme avanzaba, me daba cuenta de que era el camino correcto y que era el sitio donde podía desarrollar ciertas inquietudes que en otros entornos me era difícil.

Volia entrar a la maçoneria per inquietuds personals i perquè a la Facultat d’Història el seu nom apareixia sovint. Vaig buscar alguns llibres per documentar-me i després de llegir-los la meva intuïció em va dir que per a mi era el lloc adequat. A mesura que avançava, em vaig adonar que era el camí correcte i que era el lloc on podia desenvolupar certs reptes que en altres entorns eren difícils per a mi.

A pesar de mi juventud, más allá de la sorpresa inicial que supone la masonería y el conocimiento de un nuevo espacio y entorno, no me supuso ninguna dificultad trabajar los aspectos ritualísticos y simbólicos. Es cierto que descubres facetas nuevas, pero de una forma natural, como arquetípica, que resulta natural dentro del entorno de tolerancia y de respeto que hay dentro de una logia.

Malgrat la meva joventut, més enllà de la sorpresa inicial de la maçoneria i el coneixement d’un nou espai i entorn, no em va ser difícil treballar els aspectes rituals i simbòlics. És cert que descobreixes noves facetes, però d’una manera natural, com arquetípica, dins de l’entorn de tolerància i respecte que hi ha a la lògia.

La masonería se contrapone al concepto de sociedad líquida y saturada en la que vivimos. De hecho, la masonería no trabaja la recompensa inmediata ya que el beneficio personal de tranquilidad, de armonía, de conocimiento propio es algo que se ve con el tiempo y sobre todo cuando te comparas contigo mismo con efecto retroactivo. La masonería no te da una posición de poder ni de beneficio social y para entender lo que se gana con la masonería tiene que pasar el tiempo.

La maçoneria s’oposa al concepte de societat líquida i saturada en què vivim. De fet, a la maçoneria no funciona la recompensa immediata, ja que el benefici personal de la tranquil·litat, l’harmonia, l’autoconeixement, és una cosa que es veu amb el temps i sobretot quan et compares amb efectes retroactius. La francmaçoneria no et dóna una posició de poder o benefici social, i per entendre el que guanyes a la maçoneria ha de passar el temps.

Lo primero que percibí es que me volví más paciente, más reflexivo y empático. Asumir el proceso de tomar las riendas de tu crecimiento también exige responsabilidad para seguir siempre mejorando, aunque a veces desfallezcas y que no hay una sola verdad, que en la vida hay verdades y que hay que mantener siempre la objetividad contigo mismo y con los que te rodean. Para eso hay que huir de las dinámicas tan ególatras que predominan en nuestra sociedad y que ésta fomenta.

El primer que vaig notar és que em vaig tornar més pacient, més reflexiu i més empàtic. Assumir el procés de fer-se càrrec del teu creixement, també exigeix responsabilitats per seguir millorant sempre, encara que de vegades et desanimis, com el fet que no hi hagi una sola veritat, que a la vida hi hagi veritats i que sempre tinguis que mantenir l’objectivitat amb tu mateix i amb els que t’envolten. Per això hem de fugir de les dinàmiques egòlatres que predominen en la nostra societat i que ella mateixa fomenta.

Una de las cosas que siempre me ha llamado mucho la atención de la masonería es el respeto a la diferencia. En todas las logias hay un crisol de personas de opiniones y experiencias que pueden llegar a ser muy distintas, pero siempre acabas encontrando la manera de poder hablar y entender otros puntos de vista que quizá en tu entorno cotidiano ni te plantearías. A través de esa armonía se crece muchísimo como persona ya que se aprende a gestionar la diferencia.

Una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció de la francmaçoneria és el respecte a la diferència. En totes les lògies hi ha un gresol de persones, d’opinions i d’experiències que poden ser molt diferents, però sempre acabes trobant la manera de poder parlar i entendre altres punts de vista que potser en el teu entorn quotidià ni tan sols consideraries. A través d’aquesta harmonia creixes molt com a persona doncs aprens a gestionar la diferència.

Yo veo a la masonería como un método que puede ser tan válido como otros, quizá no todo el mundo se sentiría a gusto con el método masónico, y cada persona debe buscar su propio camino. Lo que sí tengo claro es que la masonería es adogmática, no partimos de una verdad revelada y que, más que respuestas, te ayuda a plantearte tus propias preguntas que te obligan a encontrar tiempo para ti mismo para poder profundizar en tu ser y resituarte en el mundo.

Veig la maçoneria com un mètode que pot ser tan vàlid com d’altres, potser no tothom se sentiria còmode amb el mètode maçònic, i cadascú ha de cercar el seu propi camí. El que sí que tinc clar és que la francmaçoneria és adogmàtica, no partim d’una veritat revelada i que, més que respostes, t’ajuda a fer-te les teves pròpies preguntes que t’obliguen a trobar temps per a tu mateix, per poder aprofundir en el teu ésser i reposicionar-te en el món.

Algo que me parece fundamental como ayuda para la transformación es el egregor fraternal que se produce en las tenidas. Hay veces que entras con mal día, y sales como con el pecho lleno, vigoroso y reenergizado. Una tenida no es sólo lo que dice el rito, sino que es la yuxtaposición entre la acción y la coordinación entre los hermanos y todo lo que así se siente, ayuda a ir rompiendo poco a poco tu armadura interna y vas enriqueciendo el corazón, y el alma.

Una cosa que em sembla fonamental com a ajuda a la transformació és l’egregor fratern que es produeix a les tingudes. Hi ha moments en què entres amb un mal dia, i surts amb el pit ple, vigorós i reenergitzat.  Una tinguda no és només el que diu el ritus, sinó que és la juxtaposició entre l’acció i la coordinació entre els germans i tot el que així ho sent, l’ajuda a trencar a poc a poc la armadura interior i va enriquint el cor, i l’ànima.

NOEMI

Psicòloga jubilada.

Tenia la idea que la francmaçoneria era una institució molt elitista on només s’admetien homes. Un amic maçó em va treure de l’error, deixant-me alguns llibres. Em vaig sentir especialment identificada amb el missatge del llibre de Javier Otaola “La metàfora maçònica” i després d’unes quantes converses més amb el meu amic, vaig sol·licitar unir-me a la Maçoneria.

Yo tenía una idea de que la masonería era una institución muy elitista donde sólo admitían hombres. Un amigo masón me sacó del error y me dejó algunos libros. Me sentí especialmente identificada con el mensaje del libro de Javier Otaola ‘La metáfora masónica’ y tras unas cuantas charlas más con mi amigo, solicité el ingreso en la masonería.

Al principi em va semblar impactant veure unes persones vestides de negre, amb manils i guants. Vaig pensar que em costaria seguir els rituals, però un cop entens el seu significat, han estat molt interessants i enriquidors.

Al principio me resultó chocante ver a unas personas vestidas de negro, con mandiles y guantes. Pensaba que me costaría seguir los rituales, pero una vez entiendes su significado, me han resultado muy interesantes y enriquecedores.

La maçoneria m’ha ajudat a obrir molt la meva ment. Jo era una persona amb una ment molt científica i cartesiana, i he après a no tancar-me a altres idees només perquè no les he vist o no les he viscut.

La masonería me ha ayudado a abrir mucho la mente. Yo era una persona con una mente muy científica y cartesiana y he aprendido a no cerrarme a otras ideas solo porque yo no las haya visto o no las haya vivido.

També em crida l’atenció el respecte amb què un parla a les lògies, on ningú interromp la paraula d’un altre. Vinc d’un món on vaig fer moltes reunions de treball en què la gent no s’escoltava, simplement venien a publicar el seu discurs sense diàleg real i que mentre els altres parlen ja estan pensant en el que vas a respondre. Així que vaig aprendre que primer escoltes, després t’atures un moment i penses si tens alguna cosa a dir, perquè si no tens res a afegir, el millor és callar.

Me llama también mucho la atención el respeto con el que se habla en las logias, donde nadie interrumpe la palabra de otro. Yo venía de un mundo donde hacía muchas reuniones laborales en las que la gente no se escuchaba, simplemente venían a soltar su discurso sin verdadero diálogo y que mientras hablan ya estás pensando lo que le vas a contestar. Así aprendí que primero escuchas, luego paras un momento y piensas si tienes algo que decir, porque si no tienes nada que añadir, lo mejor es simplemente callarse.

Pel que fa a la fraternitat, m’encanta aquest egregor que es produeix quan estem junts en tinguda. Automàticament produeix una sensació d’afinament,  afecte i harmonia, difícil d’explicar.  

Respecto a la fraternidad, me encanta ese egregor que se produce cuando estamos juntos en tenida. Se produce automáticamente una sensación de sintonía, afecto y armonía difícilmente explicable.

Sempre he volgut treballar en una lògia mixta perquè si no, perds la referència del gènere amb el que no treballes i personalment, ha estat molt enriquidor.  Visc la maçoneria com un conjunt de visions que m’enriqueixen, tant intel·lectualment, socialment i espiritualment i crec que és una barreja de tot el que m’aporta a nivell humà.  És cert que hi ha germans i germanes que s’inclinen  més cap els aspectes social o l’espiritual o l’intel·lectual, però he trobat el meu camí amb un equilibri entre tots ells.

Siempre he querido trabajar en una logia mixta porque si no, se pierde el referente del género con el que no trabajes y personalmente, ha sido muy enriquecedor. Yo vivo la masonería como un conjunto de facetas que me enriquecen, tanto a nivel intelectual, como social, como espiritual y opino que es una mezcla de todo lo que me aporta a nivel humano. Es cierto que hay hermanos y hermanas que se inclinan más hacia lo social, o lo espiritual o lo intelectual, pero yo he encontrado mi camino con un equilibrio entre todos ellos.

Julio

81 años. Propietario de una ferretería industrial.

8 años en la masonería

Sempre he buscat espiritualment aquest principi generador de vida. Per educació jo era catòlic practicant, però això va canviar quan vaig viatjar amb la meva dona i els meus fills al Vaticà. A la plaça de Sant Pere vaig decidir que no podia formar part d’això i vaig abandonar el catolicisme. Continuant la meva recerca, vaig entrar a l’església baptista, on em vaig convertir en Diaca i vaig passar a formar part del presbiteri. Aquí va ser on vaig entendre que era el dogmatisme i com l’utilitzen els éssers humans per simplificar els seus pensaments: per la fe ho crec, no ho veig, ni ho sento, però d’aquesta manera evito haver de raonar. Aquí és on em vaig allunyar de totes les religions, tot i que mai he deixat de creure en quelcom superior generador. 

Siempre he buscado espiritualmente ese principio generador de vida. Por educación yo era católico practicante, pero eso cambió cuando viajé con mi mujer y mis hijos al Vaticano. En la plaza de san Pedro decidí que yo no podía formar parte de eso y abandoné el catolicismo. Continuando mi búsqueda, ingresé en la iglesia Bautista, donde llegué a Diácono y entré a formar parte del presbiterio. Ahí fue donde comprendí qué era el dogmatismo y como lo usa el ser humano para simplificar sus pensamientos: por fe lo creo, no lo veo, ni lo oigo, pero así me evito tener que razonar. Ahí fue donde me alejé de todas las religiones, aunque nunca he dejado de creer en algo superior generador.

Precisament el que més em va cridar l’atenció de la maçoneria és el seu adogmatisme i que la Gran Lògia Simbòlica Espanyola  va tenir un impacte perfecte en la societat filantròpica, filosòfica, lliure i adogmàtica que pretenia  treballar la meva perfecció personal.  

Precisamente lo que más me llamó la atención de la masonería es su adogmatismo y que la Gran Logia Simbólica Española coincidía perfectamente con la sociedad filantrópica, filosófica, librepensadora y adogmática que buscaba para trabajar mi perfección personal.

Vaig iniciar el meu treball intern maçònic, a l’edat de 73 anys, i vaig començar a reconèixer els meus defectes i rectificar-los. Puc afirmar que he pogut decidir cap a on vaig i que el camí iniciàtic m’acompanyarà fins que me’n vagi. El camí maçònic m’ha transmutat espiritualment i continuo evolucionant cada dia. El procés no s’acaba mai i en la francmaçoneria vaig aprendre a donar temps a les coses i sobretot a escoltar. La maçoneria és molt transversal i aprendre a escoltar opinions –de vegades contràries a les meves– ho considero una oportunitat per aprendre, en lloc d’intentar refutar l’argument per guanyar el debat, com ho feia abans.

Tras iniciar mi trabajo interior masónico, -ya con 73 años- comencé a reconocer mis defectos y a rectificarlos. Puedo afirmar que he podido decidir hacia dónde voy y que el camino iniciático me va a acompañar hasta que me vaya. El camino masónico me ha transmutado espiritualmente y sigo evolucionando cada día. El proceso nunca acaba y en la masonería aprendí a dar tiempo a las cosas y sobre todo a escuchar. La masonería es muy trasversal y aprender a escuchar opiniones -a veces contrarias a las mías- lo considero una oportunidad para aprender, en lugar de intentar rebatir para ganar la discusión, como hacía antes.

Pel que fa als meus germans a la lògia, només puc dir que els estimo, que ens donem suport els uns als altres, que som solidaris i que m’enriqueix compartir constantment les meves idees amb ells. No abandonaré mai la meva lògia.

Respecto a mis hermanos de la logia, solo puedo decir que los quiero, nos apoyamos, somos solidarios y que me enriquece constantemente compartir con ellos mis ideas. Jamás abandonaré mi logia.