RL Acacia nº85

32 años. 9 años en la masonería.

Gestor de equipos.

Vaig entrar a la maçoneria amb 23 anys perquè sentia que hi havia una parcel·la de mi que no estava cultivant. Trobava a faltar un repte intel·lectual. A causa de la meva joventut, em va sorprendre el rigor formal de la maçoneria, però vaig agrair que encara existís un col·lectiu -fora de les arts marcials- on la jerarquia estigués marcada pel coneixement i el treball propi i no per la posició social.

Entré en la masonería con 23 años porque sentía que había una parcela de mí que no estaba cultivando. Echaba de menos un reto intelectual. Debido a mi juventud, me sorprendió el rigor formal de la masonería, pero agradecí que aun existiera un colectivo -fuera de las artes marciales- donde la jerarquía estuviera marcada por el conocimiento y el trabajo propio y no por la posición social.

Encara que buscava cultivar el meu cervell, em vaig quedar per una cosa que no sospitava quan vaig ingressar, que va ser la possibilitat de trobar-me a mi mateix a unes profunditats que jo ni sospitava que existissin.

Aunque buscaba cultivar mi cerebro, me quedé por algo que no sospechaba cuando ingresé, que fue la posibilidad de encontrarme a mí mismo a unas profundidades que yo ni sospechaba que existieran.

En començar amb la feina simbòlica, se’m va obrir una segona vida a nivell de lectura del món. Vaig connectar amb la meva part interior i subtil -aquella que costa tant explicar-, amb diferents perspectives per harmonitzar-me, amb espais on podia comprendre millor el sentiment religiós, i tots ells em van portar a entendre aquesta recerca que en guia a un cap a dins. En el meu cas aquest procés se sustenta i nodreix sovint amb persones amb qui trobo punts en comú.

Al comenzar con el trabajo simbólico, se me abrió una segunda vida a nivel de lectura del mundo. Conecté con mi parte interior y sutil -esa que cuesta tanto explicar-, con diferentes perspectivas para armonizarme, con espacios donde podía comprender mejor el sentimiento religioso, y todos ellos me llevaron a entender esa búsqueda que guía a uno hacia dentro. En mi caso este proceso se sustenta y nutre a menudo con personas con las que encuentro puntos en común.

Gràcies al treball maçònic he pogut percebre que com a ésser humà no estem separats de l’entorn i fins i tot, de vegades, acabo percebent que som la mateixa cosa. Soc conscient que la maçoneria no és l’única via per poder treballar aquesta connexió, però és la que a mi m’ha servit, perquè aquesta individualitat dins del grup i aquesta agrupació dins la individualitat, personalment em ressonen i m’han ajudat molt a l’hora de fer el meu camí.

Gracias al trabajo masónico he podido percibir que como ser humano no estamos separados del entorno e incluso, a veces, acabo percibiendo que somos la misma cosa. Soy consciente de que la masonería no es la única vía para poder trabajar esa conexión, pero es la que a mi me ha servido, porque esa individualidad dentro del grupo y esa agrupación dentro de la individualidad, personalmente me resuenan y me han ayudado mucho a la hora de recorrer mi camino.

La fraternitat maçònica és una part fonamental del que fem i resulta tan natural entre nosaltres, que m’he adonat de com és d’important quan he vist que no es practicava i a algú no se l’ha tractat de manera justa o no se li ha donat el suport que hagués necessitat. La fraternitat, aquella en que dónes sense esperar res a canvi a través d’un convenciment molt intern, és una part fonamental d’aquell treball espiritual que comentava abans, ajudar és una manera de transcendir, i alguna cosa de tu roman sempre a l’altra persona.

La fraternidad masónica es una parte fundamental de lo que hacemos y resulta tan natural entre nosotros, que me he dado cuenta de lo importante que es en las ocasiones que he visto que no se practicaba y a alguien no se le ha tratado de manera justa o no se le ha dado el apoyo que hubiera necesitado. La fraternidad, esa en la que das sin esperar nada a cambio a través de un convencimiento muy interno, es una parte fundamental de ese trabajo espiritual que comentaba antes, ayudar es una manera de trascender, y algo de ti permanece siempre en la otra persona.

És important no equiparar la maçoneria amb els maçons. La ‘maçoneria’ no pot fer res perquè no ‘és’, però els maçons si ‘som’ i com a individus hem de passar a l’acció en allò que creguem que és correcte d’acord amb els nostres valors, però no en nom de ningú, sinó en nom de nosaltres mateixos. En el dilema de si la maçoneria ‘ha de tenir una funció social’ o si la maçoneria ‘ha de ser un treball estrictament intern’, són tots dos els que s’equivoquen, ja que no s’ha d’asseure cap dogma sobre què s’ha de fer, particularment en un entorn de lliurepensament com és el cas de la maçoneria. Aquest és l’error, no és fer o deixar de fer, sinó acceptar que cadascú de nosaltres actua sempre com a persona, no pel fet de ser maçó. Quan de vegades es diu “la maçoneria fa…” és un error perquè la maçoneria no fa, sinó que un grup de maçons decideixen emprendre una iniciativa.

Es importante no equiparar la masonería con los masones. La ‘masonería’ no puede hacer nada porque no ‘es’, pero los masones si ‘somos’ y como individuos tenemos que pasar a la acción en lo que creamos que es correcto de acuerdo con nuestros valores, pero no en nombre de nadie, sino en nombre de nosotros mismos. En el dilema de si la masonería ‘tiene’ que tener una función social o si la masonería ‘debe’ ser un trabajo estrictamente interno, son ambos los que se equivocan, ya que no se debe sentar ningún dogma sobre qué se tiene que hacer, particularmente en un entorno de librepensamiento como es el caso de la masonería. Ese es el error, no es hacer o dejar de hacer, sino aceptar que cada uno de nosotros actúa siempre como persona, no por el hecho de ser masón. Cuando a veces se dice ‘la masonería hace…’ es un error porque la masonería no hace, sino que un grupo de masones deciden emprender una iniciativa.

El simbolisme i el ritual són  extremadament estimulants per a mi perquè el símbol permet adaptar a cada dia de la teva vida el mateix ensenyament pres des de la perspectiva del que t’està definint com a persona en aquell moment. Per això és tan bonic el treball ritualístic en lògia com a complement al símbol, perquè dóna una perspectiva conjunta que no només permet conèixer als germans del teu mateix taller, sinó que permet allunyar-te al focus de les conclusions a què tu puguis haver arribat , a més d’ampliar-les. El ritual és com la pasta que ho uneix tot, és l’aplicació del símbol i és el que fa que la maçoneria sigui funcional i faciliti tots els processos interns i externs que hem comentat.

El simbolismo y el ritual son para mi extremadamente estimulantes porque el símbolo permite adaptar a cada día de tu vida la misma enseñanza tomada desde la perspectiva de lo que te esta definiendo como persona en ese momento. Por eso es tan bonito el trabajo ritualístico en logia como complemento al símbolo, porque da una perspectiva conjunta que no solo permite conocer a los hermanos de tu mismo taller, sino que permite alejarte en el foco de las conclusiones a las que tu puedas haber llegado, además de ampliarlas. El ritual es como la pasta que lo une todo, es la aplicación del símbolo y es lo que hace que la masonería sea funcional y que facilite todos los procesos internos y externos que hemos comentado.

Jubilat, pare d’un fill.

15 anys a la francmaçoneria.

Des de molt jove m’interessava conèixer, conèixer la nostra societat; havia llegit molt (devorat) sobre història, francmaçoneria, segona república i, per descomptat, sobre el moviment obrer; de fet, vaig conèixer gent que havia estat exiliada i que eren llibertaris i francmaçons. Pel que sabia, veia la maçoneria com una manera de millorar les persones vinculades al tema llibertari d’educar el poble, que el poble fos educat i propietari del seu futur, d’aquí el treball que molts francmaçons van fer en aquest sentit, a principis del segle XX.

Desde muy joven me interesaba saber, conocer sobre nuestra sociedad; había leído mucho (devoraba) sobre historia, masonería, la II República y por supuesto, sobre el movimiento obrero; de hecho, conocí a personas que habían estado exiliadas y que eran libertarios además de masones. Por lo que conocía, veía la masonería como una manera de mejorar a las personas ligada con el tema libertario de educar al pueblo, de que el pueblo sea instruido y dueño de su futuro, de ahí el trabajo que hicieron en ese sentido muchos masones a principios del s. XX.

Sempre m’ha cridat l’atenció aquesta part maçònic de col·laborar i progressar, però també d’una determinada manera i amb un ritual i un mètode que qualsevol altra organització no té.

Siempre me ha llamado la atención esa parte masónica de colaborar y de progresar, pero además de una manera determinada y con un ritual y un método que cualquier otra organización no tiene.

En una sindicat parles de llibertat i fins i tot d’igualtat, en el moviment llibertari també es pot parlar de solidaritat i fraternitat, mentre que en francmaçoneria es treballa sobre la llibertat, la igualtat i també la fraternitat i em sembla que això és essencial com a base per a qualsevol treball personal.

En un sindicato hablas de libertad e incluso de igualdad, en el movimiento libertario puedes hablar además de solidaridad y fraternidad, mientras que en masonería se trabaja la Libertad, la Igualdad y también la Fraternidad y me parece que ésta es imprescindible como base para cualquier trabajo personal.

Al principi, el que em va atreure a la francmaçoneria va ser la part llibertària dels ideals, l’educació i el respecte. No sabia res del mètode maçònic, que des de fora pot semblar impactant per a l’educació racionalista que hem rebut. La veritat és que tota la part vivencial del ritual i el mètode, em va venir de forma natural i vas entenen que és una iniciació a un camí de vida que, si vols, pot arribar a ser molt interessant.

En un principio, lo que me atrajo de la masonería fue la parte libertaria de ideales, educación y respeto. No conocía nada del método masónico, que desde fuera puede parecer chocante para la educación tan racionalista que hemos recibido. La verdad es que toda la parte vivencial del ritual y del método me resultó natural y entiendes que es una iniciación a un camino de vida que, si quieres, puede llegar a ser muy interesante.

La Lògia és com un univers, un món que et dóna visions molt àmplies i et permet contactar amb persones amb les quals pots treballar, discutir i debatre; Persones amb idees molt diferents.

La logia es como un universo, un mundo que te da unas visiones muy amplias y te permite contactar con gente con la que puedes trabajar, discutir y debatir; personas con ideas muy diferentes.

La part que considero més interessant de la maçoneria és que t’ajuda a millorar el respecte, la tolerància, aquest saber callar de vegades, aquest saber quan has de parlar… L’aprenentatge és molt important i més avui, on tot és soroll i parles sense escoltar l’altre. A la Lògia, almenys, has d’escoltar els altres i només parlar si pots aportar alguna cosa.

La parte que considero más interesante de la masonería es que te ayuda a mejorar el respeto, la tolerancia, ese saber callar a veces, ese saber cuándo tienes que hablar… Ese aprendizaje es importantísimo y más hoy en día, donde todo es ruido y se habla sin escuchar al otro. En logia, como mínimo, estás para escuchar a los demás y sólo hablas si puedes aportar algo.

La maçoneria és tranquil·la, tranquil·la. De fet, el ritual t’ensenya a respectar els ritmes. Crec que és una illa on el temps i la velocitat de la vida profana es deixen de banda; on es treballa un profund respecte, saber escoltar i promoure aquestes bones parts de cada persona.

La masonería es sosegada, tranquila. De hecho, el ritual te enseña a respetar los ritmos. Pienso que es una isla donde el tiempo y la velocidad de la vida profana queda apartado; donde se trabaja el respeto profundo, el saber escuchar y promociona esas partes buenas de cada persona.

34 años. Administrativo.

11 años en la masonería.

Quise entrar en la masonería por inquietudes personales y porque en la facultad de historia su nombre aparecía a menudo. Busque algunos libros para documentarme y tras leerlos mi intuición me decía que para mí era el lugar correcto. Conforme avanzaba, me daba cuenta de que era el camino correcto y que era el sitio donde podía desarrollar ciertas inquietudes que en otros entornos me era difícil.

Volia entrar a la maçoneria per inquietuds personals i perquè a la Facultat d’Història el seu nom apareixia sovint. Vaig buscar alguns llibres per documentar-me i després de llegir-los la meva intuïció em va dir que per a mi era el lloc adequat. A mesura que avançava, em vaig adonar que era el camí correcte i que era el lloc on podia desenvolupar certs reptes que en altres entorns eren difícils per a mi.

A pesar de mi juventud, más allá de la sorpresa inicial que supone la masonería y el conocimiento de un nuevo espacio y entorno, no me supuso ninguna dificultad trabajar los aspectos ritualísticos y simbólicos. Es cierto que descubres facetas nuevas, pero de una forma natural, como arquetípica, que resulta natural dentro del entorno de tolerancia y de respeto que hay dentro de una logia.

Malgrat la meva joventut, més enllà de la sorpresa inicial de la maçoneria i el coneixement d’un nou espai i entorn, no em va ser difícil treballar els aspectes rituals i simbòlics. És cert que descobreixes noves facetes, però d’una manera natural, com arquetípica, dins de l’entorn de tolerància i respecte que hi ha a la lògia.

La masonería se contrapone al concepto de sociedad líquida y saturada en la que vivimos. De hecho, la masonería no trabaja la recompensa inmediata ya que el beneficio personal de tranquilidad, de armonía, de conocimiento propio es algo que se ve con el tiempo y sobre todo cuando te comparas contigo mismo con efecto retroactivo. La masonería no te da una posición de poder ni de beneficio social y para entender lo que se gana con la masonería tiene que pasar el tiempo.

La maçoneria s’oposa al concepte de societat líquida i saturada en què vivim. De fet, a la maçoneria no funciona la recompensa immediata, ja que el benefici personal de la tranquil·litat, l’harmonia, l’autoconeixement, és una cosa que es veu amb el temps i sobretot quan et compares amb efectes retroactius. La francmaçoneria no et dóna una posició de poder o benefici social, i per entendre el que guanyes a la maçoneria ha de passar el temps.

Lo primero que percibí es que me volví más paciente, más reflexivo y empático. Asumir el proceso de tomar las riendas de tu crecimiento también exige responsabilidad para seguir siempre mejorando, aunque a veces desfallezcas y que no hay una sola verdad, que en la vida hay verdades y que hay que mantener siempre la objetividad contigo mismo y con los que te rodean. Para eso hay que huir de las dinámicas tan ególatras que predominan en nuestra sociedad y que ésta fomenta.

El primer que vaig notar és que em vaig tornar més pacient, més reflexiu i més empàtic. Assumir el procés de fer-se càrrec del teu creixement, també exigeix responsabilitats per seguir millorant sempre, encara que de vegades et desanimis, com el fet que no hi hagi una sola veritat, que a la vida hi hagi veritats i que sempre tinguis que mantenir l’objectivitat amb tu mateix i amb els que t’envolten. Per això hem de fugir de les dinàmiques egòlatres que predominen en la nostra societat i que ella mateixa fomenta.

Una de las cosas que siempre me ha llamado mucho la atención de la masonería es el respeto a la diferencia. En todas las logias hay un crisol de personas de opiniones y experiencias que pueden llegar a ser muy distintas, pero siempre acabas encontrando la manera de poder hablar y entender otros puntos de vista que quizá en tu entorno cotidiano ni te plantearías. A través de esa armonía se crece muchísimo como persona ya que se aprende a gestionar la diferencia.

Una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció de la francmaçoneria és el respecte a la diferència. En totes les lògies hi ha un gresol de persones, d’opinions i d’experiències que poden ser molt diferents, però sempre acabes trobant la manera de poder parlar i entendre altres punts de vista que potser en el teu entorn quotidià ni tan sols consideraries. A través d’aquesta harmonia creixes molt com a persona doncs aprens a gestionar la diferència.

Yo veo a la masonería como un método que puede ser tan válido como otros, quizá no todo el mundo se sentiría a gusto con el método masónico, y cada persona debe buscar su propio camino. Lo que sí tengo claro es que la masonería es adogmática, no partimos de una verdad revelada y que, más que respuestas, te ayuda a plantearte tus propias preguntas que te obligan a encontrar tiempo para ti mismo para poder profundizar en tu ser y resituarte en el mundo.

Veig la maçoneria com un mètode que pot ser tan vàlid com d’altres, potser no tothom se sentiria còmode amb el mètode maçònic, i cadascú ha de cercar el seu propi camí. El que sí que tinc clar és que la francmaçoneria és adogmàtica, no partim d’una veritat revelada i que, més que respostes, t’ajuda a fer-te les teves pròpies preguntes que t’obliguen a trobar temps per a tu mateix, per poder aprofundir en el teu ésser i reposicionar-te en el món.

Algo que me parece fundamental como ayuda para la transformación es el egregor fraternal que se produce en las tenidas. Hay veces que entras con mal día, y sales como con el pecho lleno, vigoroso y reenergizado. Una tenida no es sólo lo que dice el rito, sino que es la yuxtaposición entre la acción y la coordinación entre los hermanos y todo lo que así se siente, ayuda a ir rompiendo poco a poco tu armadura interna y vas enriqueciendo el corazón, y el alma.

Una cosa que em sembla fonamental com a ajuda a la transformació és l’egregor fratern que es produeix a les tingudes. Hi ha moments en què entres amb un mal dia, i surts amb el pit ple, vigorós i reenergitzat.  Una tinguda no és només el que diu el ritus, sinó que és la juxtaposició entre l’acció i la coordinació entre els germans i tot el que així ho sent, l’ajuda a trencar a poc a poc la armadura interior i va enriquint el cor, i l’ànima.