Carme

67 años Jubilada.

15 años en la masonería.

Des de jove trobava a faltar un lloc on els dogmes no existissin, ja que la meva vida estava plena d’axiomes que m’obligaven des de petita a ser i actuar en aspectes que no necessàriament era el que jo volia fer. Pertanyo a la primera generació de dones espanyoles que ha pogut triar sense gaires entrebancs, aspectes vitals, com ara incorporar-nos al mercat laboral, decidir sobre el matrimoni, la maternitat no desitjada, considerar el divorci com a opció i poder gaudir d’independència econòmica.

Desde joven anhelaba un lugar donde los dogmas no existieran, ya que mi vida estaba llena de axiomas que me ‘obligaban’ desde niña a ser y actuar en aspectos que no necesariamente era lo que yo deseaba hacer. Pertenezco a la primera generación de mujeres españolas que ha podido elegir sin demasiadas trabas, aspectos vitales, como incorporarnos al mercado laboral, decidir sobre el matrimonio, la maternidad no deseada, considerar el divorcio como opción y poder gozar de independencia económica.

Després de llargs anys d’experiències laborals molt enriquidores, vaig poder col·laborar amb l’Ajuntament pensant sempre en ajudar a millorar aspectes de la vida quotidiana dels meus conciutadans, i tot i que ho vaig gaudir, vaig constatar que darrere dels nostres actes, al final, sempre havies de seguir un dogma.

Acomplerts els 50, un amic em va parlar de la maçoneria i em vaig adonar que era l’entorn que havia estat buscant des de jove, on se m’oferia la llibertat total de pensament que jo sempre havia anhelat.

Tras largos años de experiencias laborales muy enriquecedoras, pude colaborar con el Ayuntamiento pensando siempre en ayudar a mejorar aspectos de la vida cotidiana de mis conciudadanos, y a pesar de que lo disfruté, constaté que detrás de nuestros actos, al final, siempre te debías a un dogma.

Cumplidos los 50, un amigo me habló de la masonería y me di cuenta de que era el entorno que había estado buscando desde joven, donde se me ofrecía la libertad total de pensamiento que yo siempre había anhelado.

En entrar a la Gran Lògia Simbòlica (GLSE), vaig poder per primera vegada al meu dilatat ventall d’experiències vitals, gaudir de llibertat de pensament i de total igualtat entre gèneres. De tots els capítols de la meva vida, és l’únic on el gènere no ha suposat cap problema i puc afirmar que, a la maçoneria mixta, liberal i adogmàtica m’he sentit un ésser humà de ple dret en tot moment.

Al entrar en la Gran Logia Simbólica (GLSE), pude por primera vez en mi dilatado abanico de experiencias vitales, disfrutar de libertad de pensamiento y de total igualdad entre géneros. De todos los capítulos de mi vida, es el único donde el género no ha supuesto ninguna traba y puedo afirmar que, en la masonería mixta, liberal y adogmática me he sentido un ser humano de pleno derecho en todo momento.

A maçoneria puc pensar per mi mateixa, parlar per mi mateixa i creure en allò que jo decideixi creure. Sé que això també es pot aconseguir en solitari, però dins d’un grup puc compartir molt més, hi ha aspectes on s’arriba més lluny i, a més, el camí és més gratificant. He pogut col·laborar en llibertat amb persones que comparteixen uns mateixos ideals de progrés de la humanitat i d’igualtat entre els éssers.

En masonería puedo pensar por mí misma, hablar por mí misma y creer en lo que yo decida creer. Sé que esto también se puede conseguir en solitario, pero dentro de un grupo, puedo compartir mucho más, hay aspectos en los que se llega más lejos y, además, el camino es más gratificante. He podido colaborar en libertad con personas que comparten unos mismos ideales de progreso de la humanidad y de igualdad entre los seres.

No vaig poder estudiar allò que jo volia i vaig començar a treballar amb 14 anys. La vida m’ha donat oportunitats i crec fermament que tothom mereix tenir-ne, i estem obligats a procurar-se-les, independentment del seu entorn. Si als nens i als joves els hi dones oportunitats, segur que tindran una vida millor en tots els sentits, ja que podran triar desenvolupar-se com ells vulguin.

No pude estudiar lo que yo quería y comencé a trabajar con 14 años. La vida me ha dado oportunidades y creo firmemente que todo el mundo se merece tenerlas, y estamos obligados a procurárselas, independientemente de su entorno. Si a los niños y a los jóvenes les das oportunidades, seguro que van a tener una vida mejor en todos los sentidos, ya que podrán elegir desarrollarse como ellos deseen.

Amb el treball maçònic he guanyat serenitat, i encara més amplitud de pensament que m’ha ajudat a valorar el què és realment valuós a la vida. Puc afirmar que la maçoneria és part medul·lar de mi mateixa i així serà fins a l’últim dia.

Per a mi, la maçoneria és una actitud, una manera de respondre a la vida, una manera d’interactuar amb els meus semblants i d’intentar entendre els altres ja que compartim camí amb persones d’ideologies i creences que no necessàriament coincideixen amb les teves, però que són respectades per tots, ja que la igualtat i el dret al propi pensament formen part de l’essència de la maçoneria.

Con el trabajo masónico he ganado serenidad, y aún más amplitud de pensamiento que me ha ayudado a valorar qué es lo realmente valioso en la vida. Puedo afirmar que la masonería es parte medular de mí ser y así será hasta el último día.

Para mí, la masonería es una actitud, una forma de responder a la vida, una forma de interactuar con mis semejantes y de intentar entender al prójimo ya que compartimos camino con personas de ideologías y creencias que no necesariamente coindicen con las tuyas, pero que son respetadas por todos ya que la igualdad y el derecho al propio pensamiento forman parte de la esencia de la masonería.

Pel que fa al llenguatge simbòlic, m’ha resultat sempre familiar. Com per exemple, m’imagino la paret d’un rocòdrom, amb aquests petits sortints on poder agafar-te per escalar i amb un símbol a cada punt de suport. Cada símbol et dona una clau que et parla,  t’explica i t’obre una porta interior i conforme avances a la paret, vas aprofundint en tu mateix.

Respecto al lenguaje simbólico, me ha resultado siempre familiar. Como ejemplo, me imagino la pared de un rocódromo, con esos pequeños salientes donde poder agarrarte para escalar y con un símbolo en cada punto de apoyo. Cada símbolo te da una clave que te habla, te explica y te abre una puerta interior y conforme avanzas en la pared, vas profundizando en ti mismo.

He trobat a la maçoneria un lloc on poder créixer, on he comprès i he estat compresa, on m’he sentit en total llibertat, he pogut fluir, emocionar-me, expressar-me, ajudar i on al final sorgeixen vincles molt bonics amb tota mena de persones.

He encontrado en la masonería un sitio donde poder crecer, donde he comprendido y he sido comprendida, donde me he sentido en total libertad, he podido fluir, emocionarme, expresarme, ayudar y donde al final surgen vínculos muy bonitos con todo tipo de personas.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *