RL Acacia nº85

Jubilat, pare d’un fill.

15 anys a la francmaçoneria.

Des de molt jove m’interessava conèixer, conèixer la nostra societat; havia llegit molt (devorat) sobre història, francmaçoneria, segona república i, per descomptat, sobre el moviment obrer; de fet, vaig conèixer gent que havia estat exiliada i que eren llibertaris i francmaçons. Pel que sabia, veia la maçoneria com una manera de millorar les persones vinculades al tema llibertari d’educar el poble, que el poble fos educat i propietari del seu futur, d’aquí el treball que molts francmaçons van fer en aquest sentit, a principis del segle XX.

Desde muy joven me interesaba saber, conocer sobre nuestra sociedad; había leído mucho (devoraba) sobre historia, masonería, la II República y por supuesto, sobre el movimiento obrero; de hecho, conocí a personas que habían estado exiliadas y que eran libertarios además de masones. Por lo que conocía, veía la masonería como una manera de mejorar a las personas ligada con el tema libertario de educar al pueblo, de que el pueblo sea instruido y dueño de su futuro, de ahí el trabajo que hicieron en ese sentido muchos masones a principios del s. XX.

Sempre m’ha cridat l’atenció aquesta part maçònic de col·laborar i progressar, però també d’una determinada manera i amb un ritual i un mètode que qualsevol altra organització no té.

Siempre me ha llamado la atención esa parte masónica de colaborar y de progresar, pero además de una manera determinada y con un ritual y un método que cualquier otra organización no tiene.

En una sindicat parles de llibertat i fins i tot d’igualtat, en el moviment llibertari també es pot parlar de solidaritat i fraternitat, mentre que en francmaçoneria es treballa sobre la llibertat, la igualtat i també la fraternitat i em sembla que això és essencial com a base per a qualsevol treball personal.

En un sindicato hablas de libertad e incluso de igualdad, en el movimiento libertario puedes hablar además de solidaridad y fraternidad, mientras que en masonería se trabaja la Libertad, la Igualdad y también la Fraternidad y me parece que ésta es imprescindible como base para cualquier trabajo personal.

Al principi, el que em va atreure a la francmaçoneria va ser la part llibertària dels ideals, l’educació i el respecte. No sabia res del mètode maçònic, que des de fora pot semblar impactant per a l’educació racionalista que hem rebut. La veritat és que tota la part vivencial del ritual i el mètode, em va venir de forma natural i vas entenen que és una iniciació a un camí de vida que, si vols, pot arribar a ser molt interessant.

En un principio, lo que me atrajo de la masonería fue la parte libertaria de ideales, educación y respeto. No conocía nada del método masónico, que desde fuera puede parecer chocante para la educación tan racionalista que hemos recibido. La verdad es que toda la parte vivencial del ritual y del método me resultó natural y entiendes que es una iniciación a un camino de vida que, si quieres, puede llegar a ser muy interesante.

La Lògia és com un univers, un món que et dóna visions molt àmplies i et permet contactar amb persones amb les quals pots treballar, discutir i debatre; Persones amb idees molt diferents.

La logia es como un universo, un mundo que te da unas visiones muy amplias y te permite contactar con gente con la que puedes trabajar, discutir y debatir; personas con ideas muy diferentes.

La part que considero més interessant de la maçoneria és que t’ajuda a millorar el respecte, la tolerància, aquest saber callar de vegades, aquest saber quan has de parlar… L’aprenentatge és molt important i més avui, on tot és soroll i parles sense escoltar l’altre. A la Lògia, almenys, has d’escoltar els altres i només parlar si pots aportar alguna cosa.

La parte que considero más interesante de la masonería es que te ayuda a mejorar el respeto, la tolerancia, ese saber callar a veces, ese saber cuándo tienes que hablar… Ese aprendizaje es importantísimo y más hoy en día, donde todo es ruido y se habla sin escuchar al otro. En logia, como mínimo, estás para escuchar a los demás y sólo hablas si puedes aportar algo.

La maçoneria és tranquil·la, tranquil·la. De fet, el ritual t’ensenya a respectar els ritmes. Crec que és una illa on el temps i la velocitat de la vida profana es deixen de banda; on es treballa un profund respecte, saber escoltar i promoure aquestes bones parts de cada persona.

La masonería es sosegada, tranquila. De hecho, el ritual te enseña a respetar los ritmos. Pienso que es una isla donde el tiempo y la velocidad de la vida profana queda apartado; donde se trabaja el respeto profundo, el saber escuchar y promociona esas partes buenas de cada persona.

34 años. Administrativo.

11 años en la masonería.

Quise entrar en la masonería por inquietudes personales y porque en la facultad de historia su nombre aparecía a menudo. Busque algunos libros para documentarme y tras leerlos mi intuición me decía que para mí era el lugar correcto. Conforme avanzaba, me daba cuenta de que era el camino correcto y que era el sitio donde podía desarrollar ciertas inquietudes que en otros entornos me era difícil.

Volia entrar a la maçoneria per inquietuds personals i perquè a la Facultat d’Història el seu nom apareixia sovint. Vaig buscar alguns llibres per documentar-me i després de llegir-los la meva intuïció em va dir que per a mi era el lloc adequat. A mesura que avançava, em vaig adonar que era el camí correcte i que era el lloc on podia desenvolupar certs reptes que en altres entorns eren difícils per a mi.

A pesar de mi juventud, más allá de la sorpresa inicial que supone la masonería y el conocimiento de un nuevo espacio y entorno, no me supuso ninguna dificultad trabajar los aspectos ritualísticos y simbólicos. Es cierto que descubres facetas nuevas, pero de una forma natural, como arquetípica, que resulta natural dentro del entorno de tolerancia y de respeto que hay dentro de una logia.

Malgrat la meva joventut, més enllà de la sorpresa inicial de la maçoneria i el coneixement d’un nou espai i entorn, no em va ser difícil treballar els aspectes rituals i simbòlics. És cert que descobreixes noves facetes, però d’una manera natural, com arquetípica, dins de l’entorn de tolerància i respecte que hi ha a la lògia.

La masonería se contrapone al concepto de sociedad líquida y saturada en la que vivimos. De hecho, la masonería no trabaja la recompensa inmediata ya que el beneficio personal de tranquilidad, de armonía, de conocimiento propio es algo que se ve con el tiempo y sobre todo cuando te comparas contigo mismo con efecto retroactivo. La masonería no te da una posición de poder ni de beneficio social y para entender lo que se gana con la masonería tiene que pasar el tiempo.

La maçoneria s’oposa al concepte de societat líquida i saturada en què vivim. De fet, a la maçoneria no funciona la recompensa immediata, ja que el benefici personal de la tranquil·litat, l’harmonia, l’autoconeixement, és una cosa que es veu amb el temps i sobretot quan et compares amb efectes retroactius. La francmaçoneria no et dóna una posició de poder o benefici social, i per entendre el que guanyes a la maçoneria ha de passar el temps.

Lo primero que percibí es que me volví más paciente, más reflexivo y empático. Asumir el proceso de tomar las riendas de tu crecimiento también exige responsabilidad para seguir siempre mejorando, aunque a veces desfallezcas y que no hay una sola verdad, que en la vida hay verdades y que hay que mantener siempre la objetividad contigo mismo y con los que te rodean. Para eso hay que huir de las dinámicas tan ególatras que predominan en nuestra sociedad y que ésta fomenta.

El primer que vaig notar és que em vaig tornar més pacient, més reflexiu i més empàtic. Assumir el procés de fer-se càrrec del teu creixement, també exigeix responsabilitats per seguir millorant sempre, encara que de vegades et desanimis, com el fet que no hi hagi una sola veritat, que a la vida hi hagi veritats i que sempre tinguis que mantenir l’objectivitat amb tu mateix i amb els que t’envolten. Per això hem de fugir de les dinàmiques egòlatres que predominen en la nostra societat i que ella mateixa fomenta.

Una de las cosas que siempre me ha llamado mucho la atención de la masonería es el respeto a la diferencia. En todas las logias hay un crisol de personas de opiniones y experiencias que pueden llegar a ser muy distintas, pero siempre acabas encontrando la manera de poder hablar y entender otros puntos de vista que quizá en tu entorno cotidiano ni te plantearías. A través de esa armonía se crece muchísimo como persona ya que se aprende a gestionar la diferencia.

Una de les coses que sempre m’ha cridat l’atenció de la francmaçoneria és el respecte a la diferència. En totes les lògies hi ha un gresol de persones, d’opinions i d’experiències que poden ser molt diferents, però sempre acabes trobant la manera de poder parlar i entendre altres punts de vista que potser en el teu entorn quotidià ni tan sols consideraries. A través d’aquesta harmonia creixes molt com a persona doncs aprens a gestionar la diferència.

Yo veo a la masonería como un método que puede ser tan válido como otros, quizá no todo el mundo se sentiría a gusto con el método masónico, y cada persona debe buscar su propio camino. Lo que sí tengo claro es que la masonería es adogmática, no partimos de una verdad revelada y que, más que respuestas, te ayuda a plantearte tus propias preguntas que te obligan a encontrar tiempo para ti mismo para poder profundizar en tu ser y resituarte en el mundo.

Veig la maçoneria com un mètode que pot ser tan vàlid com d’altres, potser no tothom se sentiria còmode amb el mètode maçònic, i cadascú ha de cercar el seu propi camí. El que sí que tinc clar és que la francmaçoneria és adogmàtica, no partim d’una veritat revelada i que, més que respostes, t’ajuda a fer-te les teves pròpies preguntes que t’obliguen a trobar temps per a tu mateix, per poder aprofundir en el teu ésser i reposicionar-te en el món.

Algo que me parece fundamental como ayuda para la transformación es el egregor fraternal que se produce en las tenidas. Hay veces que entras con mal día, y sales como con el pecho lleno, vigoroso y reenergizado. Una tenida no es sólo lo que dice el rito, sino que es la yuxtaposición entre la acción y la coordinación entre los hermanos y todo lo que así se siente, ayuda a ir rompiendo poco a poco tu armadura interna y vas enriqueciendo el corazón, y el alma.

Una cosa que em sembla fonamental com a ajuda a la transformació és l’egregor fratern que es produeix a les tingudes. Hi ha moments en què entres amb un mal dia, i surts amb el pit ple, vigorós i reenergitzat.  Una tinguda no és només el que diu el ritus, sinó que és la juxtaposició entre l’acció i la coordinació entre els germans i tot el que així ho sent, l’ajuda a trencar a poc a poc la armadura interior i va enriquint el cor, i l’ànima.

Psicòloga jubilada.

Tenia la idea que la francmaçoneria era una institució molt elitista on només s’admetien homes. Un amic maçó em va treure de l’error, deixant-me alguns llibres. Em vaig sentir especialment identificada amb el missatge del llibre de Javier Otaola “La metàfora maçònica” i després d’unes quantes converses més amb el meu amic, vaig sol·licitar unir-me a la Maçoneria.

Yo tenía una idea de que la masonería era una institución muy elitista donde sólo admitían hombres. Un amigo masón me sacó del error y me dejó algunos libros. Me sentí especialmente identificada con el mensaje del libro de Javier Otaola ‘La metáfora masónica’ y tras unas cuantas charlas más con mi amigo, solicité el ingreso en la masonería.

Al principi em va semblar impactant veure unes persones vestides de negre, amb manils i guants. Vaig pensar que em costaria seguir els rituals, però un cop entens el seu significat, han estat molt interessants i enriquidors.

Al principio me resultó chocante ver a unas personas vestidas de negro, con mandiles y guantes. Pensaba que me costaría seguir los rituales, pero una vez entiendes su significado, me han resultado muy interesantes y enriquecedores.

La maçoneria m’ha ajudat a obrir molt la meva ment. Jo era una persona amb una ment molt científica i cartesiana, i he après a no tancar-me a altres idees només perquè no les he vist o no les he viscut.

La masonería me ha ayudado a abrir mucho la mente. Yo era una persona con una mente muy científica y cartesiana y he aprendido a no cerrarme a otras ideas solo porque yo no las haya visto o no las haya vivido.

També em crida l’atenció el respecte amb què un parla a les lògies, on ningú interromp la paraula d’un altre. Vinc d’un món on vaig fer moltes reunions de treball en què la gent no s’escoltava, simplement venien a publicar el seu discurs sense diàleg real i que mentre els altres parlen ja estan pensant en el que vas a respondre. Així que vaig aprendre que primer escoltes, després t’atures un moment i penses si tens alguna cosa a dir, perquè si no tens res a afegir, el millor és callar.

Me llama también mucho la atención el respeto con el que se habla en las logias, donde nadie interrumpe la palabra de otro. Yo venía de un mundo donde hacía muchas reuniones laborales en las que la gente no se escuchaba, simplemente venían a soltar su discurso sin verdadero diálogo y que mientras hablan ya estás pensando lo que le vas a contestar. Así aprendí que primero escuchas, luego paras un momento y piensas si tienes algo que decir, porque si no tienes nada que añadir, lo mejor es simplemente callarse.

Pel que fa a la fraternitat, m’encanta aquest egregor que es produeix quan estem junts en tinguda. Automàticament produeix una sensació d’afinament,  afecte i harmonia, difícil d’explicar.  

Respecto a la fraternidad, me encanta ese egregor que se produce cuando estamos juntos en tenida. Se produce automáticamente una sensación de sintonía, afecto y armonía difícilmente explicable.

Sempre he volgut treballar en una lògia mixta perquè si no, perds la referència del gènere amb el que no treballes i personalment, ha estat molt enriquidor.  Visc la maçoneria com un conjunt de visions que m’enriqueixen, tant intel·lectualment, socialment i espiritualment i crec que és una barreja de tot el que m’aporta a nivell humà.  És cert que hi ha germans i germanes que s’inclinen  més cap els aspectes social o l’espiritual o l’intel·lectual, però he trobat el meu camí amb un equilibri entre tots ells.

Siempre he querido trabajar en una logia mixta porque si no, se pierde el referente del género con el que no trabajes y personalmente, ha sido muy enriquecedor. Yo vivo la masonería como un conjunto de facetas que me enriquecen, tanto a nivel intelectual, como social, como espiritual y opino que es una mezcla de todo lo que me aporta a nivel humano. Es cierto que hay hermanos y hermanas que se inclinan más hacia lo social, o lo espiritual o lo intelectual, pero yo he encontrado mi camino con un equilibrio entre todos ellos.