Carme

67 años Jubilada.

15 años en la masonería.

Des de jove trobava a faltar un lloc on els dogmes no existissin, ja que la meva vida estava plena d’axiomes que m’obligaven des de petita a ser i actuar en aspectes que no necessàriament era el que jo volia fer. Pertanyo a la primera generació de dones espanyoles que ha pogut triar sense gaires entrebancs, aspectes vitals, com ara incorporar-nos al mercat laboral, decidir sobre el matrimoni, la maternitat no desitjada, considerar el divorci com a opció i poder gaudir d’independència econòmica.

Desde joven anhelaba un lugar donde los dogmas no existieran, ya que mi vida estaba llena de axiomas que me ‘obligaban’ desde niña a ser y actuar en aspectos que no necesariamente era lo que yo deseaba hacer. Pertenezco a la primera generación de mujeres españolas que ha podido elegir sin demasiadas trabas, aspectos vitales, como incorporarnos al mercado laboral, decidir sobre el matrimonio, la maternidad no deseada, considerar el divorcio como opción y poder gozar de independencia económica.

Després de llargs anys d’experiències laborals molt enriquidores, vaig poder col·laborar amb l’Ajuntament pensant sempre en ajudar a millorar aspectes de la vida quotidiana dels meus conciutadans, i tot i que ho vaig gaudir, vaig constatar que darrere dels nostres actes, al final, sempre havies de seguir un dogma.

Acomplerts els 50, un amic em va parlar de la maçoneria i em vaig adonar que era l’entorn que havia estat buscant des de jove, on se m’oferia la llibertat total de pensament que jo sempre havia anhelat.

Tras largos años de experiencias laborales muy enriquecedoras, pude colaborar con el Ayuntamiento pensando siempre en ayudar a mejorar aspectos de la vida cotidiana de mis conciudadanos, y a pesar de que lo disfruté, constaté que detrás de nuestros actos, al final, siempre te debías a un dogma.

Cumplidos los 50, un amigo me habló de la masonería y me di cuenta de que era el entorno que había estado buscando desde joven, donde se me ofrecía la libertad total de pensamiento que yo siempre había anhelado.

En entrar a la Gran Lògia Simbòlica (GLSE), vaig poder per primera vegada al meu dilatat ventall d’experiències vitals, gaudir de llibertat de pensament i de total igualtat entre gèneres. De tots els capítols de la meva vida, és l’únic on el gènere no ha suposat cap problema i puc afirmar que, a la maçoneria mixta, liberal i adogmàtica m’he sentit un ésser humà de ple dret en tot moment.

Al entrar en la Gran Logia Simbólica (GLSE), pude por primera vez en mi dilatado abanico de experiencias vitales, disfrutar de libertad de pensamiento y de total igualdad entre géneros. De todos los capítulos de mi vida, es el único donde el género no ha supuesto ninguna traba y puedo afirmar que, en la masonería mixta, liberal y adogmática me he sentido un ser humano de pleno derecho en todo momento.

A maçoneria puc pensar per mi mateixa, parlar per mi mateixa i creure en allò que jo decideixi creure. Sé que això també es pot aconseguir en solitari, però dins d’un grup puc compartir molt més, hi ha aspectes on s’arriba més lluny i, a més, el camí és més gratificant. He pogut col·laborar en llibertat amb persones que comparteixen uns mateixos ideals de progrés de la humanitat i d’igualtat entre els éssers.

En masonería puedo pensar por mí misma, hablar por mí misma y creer en lo que yo decida creer. Sé que esto también se puede conseguir en solitario, pero dentro de un grupo, puedo compartir mucho más, hay aspectos en los que se llega más lejos y, además, el camino es más gratificante. He podido colaborar en libertad con personas que comparten unos mismos ideales de progreso de la humanidad y de igualdad entre los seres.

No vaig poder estudiar allò que jo volia i vaig començar a treballar amb 14 anys. La vida m’ha donat oportunitats i crec fermament que tothom mereix tenir-ne, i estem obligats a procurar-se-les, independentment del seu entorn. Si als nens i als joves els hi dones oportunitats, segur que tindran una vida millor en tots els sentits, ja que podran triar desenvolupar-se com ells vulguin.

No pude estudiar lo que yo quería y comencé a trabajar con 14 años. La vida me ha dado oportunidades y creo firmemente que todo el mundo se merece tenerlas, y estamos obligados a procurárselas, independientemente de su entorno. Si a los niños y a los jóvenes les das oportunidades, seguro que van a tener una vida mejor en todos los sentidos, ya que podrán elegir desarrollarse como ellos deseen.

Amb el treball maçònic he guanyat serenitat, i encara més amplitud de pensament que m’ha ajudat a valorar el què és realment valuós a la vida. Puc afirmar que la maçoneria és part medul·lar de mi mateixa i així serà fins a l’últim dia.

Per a mi, la maçoneria és una actitud, una manera de respondre a la vida, una manera d’interactuar amb els meus semblants i d’intentar entendre els altres ja que compartim camí amb persones d’ideologies i creences que no necessàriament coincideixen amb les teves, però que són respectades per tots, ja que la igualtat i el dret al propi pensament formen part de l’essència de la maçoneria.

Con el trabajo masónico he ganado serenidad, y aún más amplitud de pensamiento que me ha ayudado a valorar qué es lo realmente valioso en la vida. Puedo afirmar que la masonería es parte medular de mí ser y así será hasta el último día.

Para mí, la masonería es una actitud, una forma de responder a la vida, una forma de interactuar con mis semejantes y de intentar entender al prójimo ya que compartimos camino con personas de ideologías y creencias que no necesariamente coindicen con las tuyas, pero que son respetadas por todos ya que la igualdad y el derecho al propio pensamiento forman parte de la esencia de la masonería.

Pel que fa al llenguatge simbòlic, m’ha resultat sempre familiar. Com per exemple, m’imagino la paret d’un rocòdrom, amb aquests petits sortints on poder agafar-te per escalar i amb un símbol a cada punt de suport. Cada símbol et dona una clau que et parla,  t’explica i t’obre una porta interior i conforme avances a la paret, vas aprofundint en tu mateix.

Respecto al lenguaje simbólico, me ha resultado siempre familiar. Como ejemplo, me imagino la pared de un rocódromo, con esos pequeños salientes donde poder agarrarte para escalar y con un símbolo en cada punto de apoyo. Cada símbolo te da una clave que te habla, te explica y te abre una puerta interior y conforme avanzas en la pared, vas profundizando en ti mismo.

He trobat a la maçoneria un lloc on poder créixer, on he comprès i he estat compresa, on m’he sentit en total llibertat, he pogut fluir, emocionar-me, expressar-me, ajudar i on al final sorgeixen vincles molt bonics amb tota mena de persones.

He encontrado en la masonería un sitio donde poder crecer, donde he comprendido y he sido comprendida, donde me he sentido en total libertad, he podido fluir, emocionarme, expresarme, ayudar y donde al final surgen vínculos muy bonitos con todo tipo de personas.

Pedro @porquesoymason

46 años, ingeniero.

20 años en la masonería.

Vaig entrar a la maçoneria als 26 anys per curiositat. Mirant per internet, vaig trobar una pàgina que em va cridar l’atenció i m’hi vaig posar en contacte.  Al principi em costava integrar-me, però primer de tot em vaig quedar perquè era un lloc on et proposaven pensar coses diferents i, a poc a poc, em vaig adonar que era un lloc tolerant i segur on poder dialogar i pensar en qualsevol cosa amb els altres. Amb el temps vaig trobar afinitat amb la gent i la sensació era com si hagués entrat amb una barca en un afluent i de sobte et trobes a l’Ebre, amb una amplitud gairebé insondable i inesperada.

Entré en la masonería con 26 años por curiosidad. Mirando por internet, encontré una página que me llamó la atención y contacté. Al principio me costó un poco integrarme, pero ante todo me quedé porque era un sitio donde te proponían pensar cosas diferentes y poco a poco me di cuenta de que era un lugar tolerante y seguro donde podía dialogar y pensar sobre cualquier cosa con los demás. Con el tiempo fui encontrando afinidad con gente y la sensación era como si hubiera entrado con un bote en un afluente y de repente te encuentras en el Ebro, con una amplitud casi inabarcable e inesperada.

En la francmaçoneria trobes figures fascinants amb molta aura humana i intel·lectual, però un dels ensenyaments de la maçoneria és precisament, no deixar-te enlluernar i qüestionar-ho tot per tu mateix. Una vegada que treus l’aura i descobreixes les persones que hi ha al darrere, encara és més fascinant perquè et permet fer llaços d’amistat amb persones que a la vida hauries creuat camins amb elles.

En masonería encuentras figuras fascinantes con mucha aura humana e intelectual, pero una de las enseñanzas de la masonería es precisamente no dejarte deslumbrar y cuestionarlo todo por ti mismo. Una vez les quitas el aura y descubres a las personas que hay detrás, es aún más fascinante todavía porque te permite trabar lazos de amistad con gente que en la vida te hubieras cruzado con ellos.

El més important que m’ha donat la maçoneria és trobar un lloc on em sento lliure i segur, parlar de tot i a on comparteixo amb gent que em digui sincerament què pensa, oferint-me altres punts de vista i on no pateixes  interferències arbitràries amb la teva llibertat.

Lo más importante que me ha dado la masonería es encontrar un sitio donde me siento libre y seguro para poder hablar de todo y donde comparto con personas que me dicen con sinceridad lo que ellas piensan, ofreciéndome otros puntos de vista y donde no sufres interferencias arbitrarias sobre tu libertad.

A nivell personal, no puc dir com seria si no hagués estat maçó durant tota la meva vida adulta, però m’inclino a pensar que m’ha donat paciència, obertura de ment, m’ha ajudat a veure les meves deficiències i m’ha ofert un lloc per superar-les. També he trobat suport a les aventures personals i intel·lectuals, ja que pots emprendre projectes i gairebé sempre trobes algú que vol compartir-los, dons la francmaçoneria té un fort component de crida a l’acció per emprendre a nivell social, intel·lectual o personal. Una altra cosa que m’ha ensenyat la francmaçoneria és respectar-me a mi mateix, ja que els que no es respecten a si mateixos tampoc respecten els altres. A la vida has de saber decidir per tu mateix, i crec que la força del meu caràcter també és gràcies a la maçoneria.

A nivel personal, no puedo decir cómo sería yo si no hubiera sido masón durante toda mi vida adulta, pero me inclino a pensar que me ha dado paciencia, amplitud de miras, me ha ayudado a ver mis carencias y me ha ofrecido un lugar para superarlas. También he encontrado apoyos para aventuras personales e intelectuales ya que puedes emprender proyectos y casi siempre encuentras a alguien que quiere compartirlos ya que la masonería tiene un componente muy fuerte de llamada a la acción para emprender a nivel social, intelectual o personal. Otra cosa que me ha enseñado la masonería es a respetarme a mí mismo, ya que quien no se respeta a si mismo tampoco respeta a los demás. En la vida hay que saber decidir por uno mismo, y creo que esa fortaleza de carácter también es gracias a la masonería.

Aconsellaria als joves que ho provin, hi haurà qui no els agradi, però el que està clar és que la maçoneria és una gran escola de ciutadania, qüestionament i compromís amb les teves idees i els teus projectes.

A los jóvenes les aconsejaría que lo probaran, habrá a los que no les guste, pero lo que está claro es que la masonería es una gran escuela de ciudadanía, de cuestionamiento y de compromiso con tus ideas y tus proyectos.

Traducir